Poesia a la plaça 5a edició

Txan txan… ja està aquí, molt a prop, la trobada músico-literària que celebrem a peu de carrer!

Partim d’una participació prèvia de veïnes i artistes. I de cop i volta, l’espontaneïtat, els ulls de tots nosaltres es troben a través de la plaça. Els més i menys agosarats s’apropen al micròfon per donar un to, o dir unes paraules amb més ritme, o melodia, moviment, expliquen històries, hi ha emoció i alguna cosa més que no sabria expressar.

Diumenge 18 de setembre, de 17:00 a 22:00 a la plaça Comerç.

Ai, Uh i Oh! Aquest any ens hem adormit una mica amb la difusió. S’agraeix la difusió boca orellaaa.

Contacteu amb nosaltres a: culturasantandreu@gmail.com

Edicions anteriors de Poesia a la Plaça:

• Primera Edició
• Segona Edició
• Tercera Edició
  
• Quarta Edició

Presentació especial per la cinquena edició:

Cinco años. Poesía a la plaça cumple cinco años.
Hay cosas que os queremos contar. De cómo nació. De porqué. De para qué.
Lo primero: no nació por generación espontánea. Tiene padres y madres. Y fue lo que han llamado 15M que nos reveló la posibilidad de hacer algo en las plazas, de encontrarnos, de hacer lo que quisiéramos hacer. Montaje de comisiones, agrupaciones de personas, vínculos de amistad.
Del grupo que suele trabajar en el evento un par de personas provienen de la comisión de cultura, otro par del grupo de comunicación, tres mas de la universidad indignada, otra del grupo de género, otra mas de educación, un compañero de otra asamblea y por último otra por relaciones de amistad. No hay duda del origen de la criatura.
La convicción de la gente es que somos soberanos. Nos gusta compartir y estar. Somos nuestro propio patrocinio y nos subvencionamos del bolsillo, cada una del suyo. Pero tampoco hay que hacer bandera. No queremos banderas. (Aunque las tengamos, no lo dudeis).
La poesía y la música son el objeto. Tienen valor por sí mismas. Pero son también el vehículo.
Poesía a la plaça es gente que hace cosas. No va de lucirse. Va de disfrutar. Va de compartir. De alargar si hace falta llenar una ausencia, de acortar al mínimo para que otra gente pueda tener un tiempo. Va de estar y ser amigos.
Y el grupo que organiza (aunque facebook diga lo que diga, es el grupo) es sólo eso: el grupo que organiza para conseguir una cierta fluidez, ayudaros y ayudarse a escuchar, a entender…
Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú,
o potser sí, ja me n’adono que tan sols hi faltes tu,
també pots venir si vols, t’esperem, hi ha lloc per tots.
el temps no compta, ni l’espai, qualsevol nit pot sortir el sol.

Cliqueu aquí per veure l’àlbum de fotografies de Poesia a la plaça 5

Omplim entre tots el Rebost. 25 de maig de 2013

Benvolguts i benvolgudes,
Us fem arribar la convocatòria d’una jornada que es farà el proper dia 25 de maig a la plaça de Can Fabra, de Sant Andreu, per a la recollida extraordinària d’aliments pel Rebost Solidari de Càritas Arxiprestal de Sant Andreu, per als nostres veïns més desafavorits de Sant Andreu de Palomar, La Sagrera i El Bon Pastor, que a hores d’ara ja en són més de 640 famílies!!
Serà un dia que volem que vingui a la plaça tota la gent del districte (i de fora), per gaudir de molts entreteniments i per ajudar i col·laborar amb una aportació en forma d’aliments, però també per reflexionar amb les taules de comunicació que es desenvoluparan, i en les quals gent de diverses entitats socials ens explicaran què fan en aquests moments, altres ens donaran la seva visió de les causes i efectes de la crisi i, finalment, buscarem alternatives i solucions a aquesta crisi.
Estem molt il·lusionats perquè també la resposta de persones individuals, entitats, escoles i empreses de la zona ha estat tan gran que hem hagut d’ampliar l’espai d’activitats.
Ens agradaria que fos un dia màgic de solidaritat, bon humor i esperança, sense perdre de vista l’esforç que tots hem de fer per aconseguir un món millor.
Si voleu, podeu accedir a la plana web de l’acte i veureu com es desenvoluparà, qui intervindrà i informació diversa i interessant.
Així mateix, diferents personatges populars vinculats a Sant Andreu han col·laborat en la gravació d’un vídeo d’excel·lent factura:

Una altra bona manera de col·laborar és fent difusió de la campanya, donant a conèixer aquests enllaços. Si reenvies aquest correu als teus contactes ja estaràs contribuint de manera decisiva a la campanya (recorda, amb cco).

Una abraçada.
T’hi esperem. Entre tots podem!!

Ignasi Llorenç en nom de
Formigues de Sant Pacià

Què passa amb l’aigua? Els perills de la privatització. (Actualitzat 21-1-12 18.40)

Actualització 21-1-12 18.40: A l’apartat del final “més informació” teniu una entrevista de Contrabanda a Quim de la Plataforma Aigua és Vida.

L’aigua és un dret humà fonamental. El nostre cos està format per entre un 55% i un 78% d’aigua, depenent de la nostra complexió. Sense aigua, una persona normal, reduint molt l’activitat, només pot sobreviure un mitjana d’entre tres i cinc dies. La recent privatització de la gestió alta de l’aigua a Catalunya mitjançant la venda d’Aigües Ter-Llobregat pot plantejar greus problemes a l’hora de garantir l’accés universal a l’aigua i de fer prevaler la gestió sostenible d’un recurs cada cop més escàs.

El passat 22 de desembre vam assistir a una xerrada sobre la privatització de l’aigua a càrrec de Quim Pérez d’Ecologistes en Acció, col·lectiu integrat en la plataforma Aigua és Vida. Us versionem la xerrada en format entrevista, revisada i completada amablement per ell mateix. Esperem que us sigui entenedora.

Abans que res, explica’ns una mica qui integra la Plataforma Aigua és Vida i quins són els seus objectius.

Opcions davant el 20N

Sense anar més enllà de l’evidència, que el 15M intenti decidir col·lectivament què cal fer el 20 de novembre davant les urnes és tant complicat com definir ideològicament el mateix moviment. És per això que els debats sobre l’orientació del vot es succeeixen a les places i apareixen iniciatives diverses que demanen des de l’abstenció activa fins a emetre qualsevol tipus de vot que no vagi adreçat a les candidatures populars, socialistes o convergents.

15-O a Catalunya i arreu: comença la festa de la tardor

(foto: Acampada BCN Foto)

Dissabte 1 d’octubre mig miler de persones vam tornar a trobar-nos a la plaça Catalunya després d’un llarg estiu de vacances, reflexió i treball als barris, per tal d’encetar una tardor que ja hem anunciat calenta. Cal dir-ho per si algú pensava que els mesos d’estiu havien refredat el moviment del 15M, per si algú no compta amb les ocupacions dels CAP, amb les concentracions setmanals a l’Hospital de Bellvitge, amb els desnonaments bloquejats. Les conseqüències de la crisi del capitalisme, d’aquest capitalisme o del capitalisme a seques, funcioni o no funcioni, segueixen enervant moltes persones que ja no es conformen amb la indignació i creuen que cal passar a l’acció. Vulgui dir això el que vulgui dir…

En qualsevol cas, l’Assemblea del dia 1 tenia com a finalitat exposar i compartir les accions que els diferents col•lectius de Catalunya han anat pensant aquestes setmanes, i estructurar entre tots un pèl millor les properes jornades de lluita. La més immediata, la del 15-O, que amb el lema De la indignació a l’acció: les nostres vides o els seus beneficis donarà la benvinguda a la tardor. Així doncs, el proper dia 15 hi haurà una manifestació convocada a escala internacional, que a Barcelona es presenta, amb pretensió innovadora, com a pal de paller de tot un compendi d’accions que facin visible el malestar i evident el conflicte. Serà una manifestació curta, de la Plaça Catalunya a l’Arc de Triomf, passant per Passeig de Gràcia, Aragó i Passeig de Sant Joan, i això és perquè, tal i com es va anunciar a l’assemblea, la marxa no serà una finalitat en sí mateixa sinó més aviat un tret de sortida.

198 formes de plantar cara

L’any 1973 el politòleg Gene Sharp, professor de la Universitat de Massachusetts Dartmouth i director de l’Albert Einstein Institution, publica The Politics of Nonviolent Action (La política de l’acció noviolenta), un treball en tres volums que servirà de referència a diversos moviments democratitzadors i d’alliberament arreu del món. D’aquest llibre i de l’anàlisi de diferents demostracions històriques de desobediència civil, surt una llista amb 198 mètodes de lluita noviolenta que adjuntem més a baix i que poden ser molt útils a un moviment polític com l’iniciat el 15 de maig als pobles, ciutats i barris de l’Estat espanyol.

Una de les tesis fonamentals de l’obra de Sharp és que qualsevol règim polític pot enderrocar-se amb un desafiament polític massiu, que retingui l’obediència voluntària del poble. Això es basa en la premissa de que fins i tot l’statu quo més autoritari i violent requereix l’acceptació i la cooperació més o menys activa de la seva ciutadania. Si els subjectes no obeeixen, els líders no tenen poder. El moviment estudiantil serbi Otpor! contra Slobodan Milosevic, les revoltes de les Repúbliques bàltiques contra la URSS o les més recents Revolucions dels Colors han reconegut la influència de l’obra del politòleg nord-americà.

El moviment 15-M rep el suport del premi Nobel d’Economia Joseph Stiglitz

L’assemblea d’economia d’ahir al parc del Retiro de Madrid va rebre la visita de l’economista i professor nord-americà Joseph Stiglitz. La necessitat de la regulació dels mercats, la crítica al discurs econòmic dominant i el ànims al moviment van ser alguns dels moments més destacats. A continuació podeu veure la seva intervenció davant més de 300 assistents.