Category Archives: Continguts

Enregistrament àudio 4N Reflexions Eleccions #25N disponible!

Ja tenim aquí l’enregistrament d’àudio! Disculpeu els alts i baixos al volum, s’han mirat de corregir lleugerament, però fer-ho amb més cura requereix més temps.

 

Reflexionant sobre el 25-N (des del moviment del 15-M)

Diumenge 4 de novembre la Comissió de Cultura de l’Assemblea de Sant Andreu Indignat havia convocat a una xerrada-debat que prometia ser sucosa. La cosa pretenia ser una reflexió col.lectiva sobre les eleccions del 25-N amb la participació de dos ponents molt adients: el Santiago López Petit, filòsof i escriptor força conegut a Sant Andreu pel seu pas per l’antic Centre Social Ocupat “El Palomar”, i el Raimundo Viejo, politòleg i activista també molt conegut per aquí per les seves interessants aportacions a debats anteriors a la Pl. Orfila i al C.S.O. La Gordi.

Continua llegint

Fira d’Economia Solidària de Catalunya #fesc2012



27 i 28 d’Octubre
Al recintre de la Fabra i Coats
Consulta el Programa

https://assembleastap.wordpress.com/grups-treball/grup-economia-solidaria/

Fòrum Social Català: Tothom és clau (2 de 2)

Aquest post és la continuació de Forum Social Català: Fem possible un atre món (1 de 2) a on es recollien les iniciatives: Assemblees Ciutadanes Constituents, Plataforma Auditoria del Deute, Consulta Popular 15M, Aturem Eurovegas i Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.

Som molts els ciutadans i ciutadanes que hem pres consciència que el món en què vivim es regeix per uns criteris deshumanitzats, economistes, alienants. Un món al qual l’home no és el fi, sinó el mitjà perquè l’1% gaudeixi d’uns privilegis escandalosos sobre el 99%. Hem pres consciència, ens hem adonat també que som més. I que per fer possible el món més humà a on ens agradaria viure, tothom som clau.

Continua llegint

Fòrum Social Català #FSCat2012: Fem possible un altre món (1 de 2)

Com ja sabeu, el Fòrum Social Català ha tingut un caràcter especial.  El que venia sent una trobada d’un dia de duració entre organitzacions molt implicades i activistes de la transformació de l’estat econòmic, polític i social de les coses, s’ha convertit en tot un calendari de jornades de recollida i deliberació de propostes, establiment de sinèrgies i presentació pública al carrer de tota la feina realitzada. Jornades a les que  tothom estava convidat a participar, tant les organitzacions amb molts anys d’experiència i propostes molt elaborades, com la ciutadania que tot just hem pres consciència de que cal fer alguna cosa. És l’empremta renovadora del moviment 15M.

Continua llegint

Fòrum Social Català (#FSCat2012)

El Fòrum Social Català (Fscat),des del seu inici el 2008, i en sintonia amb els principis del Fòrum Social Mundial (FSM) des del 2001, ha perseguit l’objectiu de denunciar la globalització capitalista neoliberal i generar un moviment d’altermundialització. La crisis global que vivim i els esdeveniments del 15M,ha portat al Fscat a assajar un nou format. Ha prestat atenció a les aportacions del 15M i a la participació del jovent i dels sectors no organitzats que utilitzen les xarxes socials per mobilitzar la ciutadania. El Fscat s’ha fet ressò dels col·lectius que el conformen (enguany més de 140, amb una part sorgits del 15M) tot afavorint entre ells la confluència d’objectius i d’accions per facilitar que la ciutadania pugui convertir la indignació en acció. Així el 9 de juny farà el llançament públic dels projectes i de les campanyes que estan tenint més suport en un acte al carrer festiu i propositiu.Tots els projectes i campanyes tindran un espai a Plaça Catalunya de 11h a 20h, a més, cadascú farà un presentació al escenari central amb el suport d’una sèrie d’experts com l’Arcadi Oliveres,l’Esther Vives, l’Ada Colau, el Raimundo Viejo i altres que, amb la seva generositat, donaran una mica del seu temps. També hi haurà actuacions lúdico-festives amb una pausa per dinar on la gent de cuina del 15M ens donarà de menjar. El Fscat ens convida i ens espera perquè

TOTHOM ÉS CLAU PER FER POSSIBLE UN ALTRE MÓN

Podeu consultar el programa en el díptic (cara A i cara B)

Aturem Eurovegas, ni aquí ni enlloc!

Fragment de l’article publicat a aturmeneurovegas

En primer lloc vull fer una crítica al que he denominat provocativament la fórmula del casino-estat. El model que pretén Adelson instaurar en el Regne d’Espanya canvia una inversió econòmica considerable, en absolut garantia d’èxit, per unes condicions de llibertat per explotar per força de treball en condicions esclavistes, facilitats per al blanqueig de diners i cap compromís fiscal que permeti redistribuir els hipotètics beneficis entre la població.
En segon lloc m’interessa desacreditar la figura de Adelson, entenent que es tracta d’un personatge que encarna la brutalitat neoliberal. Penso que explicar els seus infames posicionaments polítics d’extrema dreta corrupta i mafiosa ens pot aportar més motius que ajudin a la llançar una campanya per considerar-ho persona non grata i aplicar-li una llei d’estrangeria des de baix que li mostri el fàstic que molts i moltes sentim per la seva sola existència i la dels qui volen cooperar amb ell: l’1%.

De manera transversal m’agradaria criticar el paper que han tingut els mitjans de comunicació catalans. El debat altament esbiaixat és digne d’un informe en profunditat sobre la manipulació perquè no es torni a repetir. Aquest escrit no pot abordar l’anàlisi de mitjans però sí que pot llançar la proposta que algú amb les eines necessàries ho faci. En qualsevol cas molts són els indicis que els mitjans de comunicació han tingut un posicionament mancat d’ètica, partidista i indigne d’una societat democràtica.

Continua llegint

Sant Andreu i el deute…

Després de les jornades sobre el deute del passat 16 i 17 de desembre a Sant Andreu us fem un recull amb algunes de les principals webs sobre el tema on podreu continuar aprofundint sobre el deute si és del vostres interès.

Continueu llegint si us interessa sobre Debtocracy, Grup de Treball per l’Auditoria del Deute del 15M, Seminari Taifa, Quien debe a quien?, ODG i/o ATTAC.

Continua llegint

20 de novembre: parlem

El proper dia 20 de novembre tindrà lloc l’elecció de diputades i diputats, senadores i senadors per al Parlament i Senat de l’Estat espanyol.
I en aquesta ocasió envoltat per un clima de factors molt especials: l’anomenada crisi econòmica, que ha desvelat a tot el món la subordinació del poder polític al capital financer; el desgast dels models de representació, incapaços de donar resposta a la situació; els incompliments de qualsevol programa (veure Catalunya); el sorgiment d’una contestació popular a les dictadures del mercat; el blindatge dels poders econòmics amb la reforma de la Constitució pactada contra les ciutadanes i els ciutadans, etc.                  Continua llegint

El moviment 15-M rep el suport del premi Nobel d’Economia Joseph Stiglitz

L’assemblea d’economia d’ahir al parc del Retiro de Madrid va rebre la visita de l’economista i professor nord-americà Joseph Stiglitz. La necessitat de la regulació dels mercats, la crítica al discurs econòmic dominant i el ànims al moviment van ser alguns dels moments més destacats. A continuació podeu veure la seva intervenció davant més de 300 assistents.

La crisi del deute espanyol o com ens prenen el pèl

Per Dani Gòmez-Olivé / Observatori del Deute en la Globalització

A finals del 2010 el deute públic espanyol (tot allò que deu l’Estat als creditors nacionals i internacionals) era d’uns 640.000 milions d’euros (xifra que representava el 60% del PIB espanyol). Tot i així, el deute públic espanyol és dels més baixos del nostre entorn. En efecte, les xifres del deute públic espanyol contrasten amb les de països de la zona euro en què el seu deute públic supera aquest llindar des de fa temps. Aquest és el cas d’Alemanya (on la relació deute / PIB és del 83%), França (82%), Portugal (93%), Irlanda (96%), Bèlgica (97%), Itàlia (119%) o Grècia (143%). En el cas espanyol però, des del 2000, el deute públic espanyol s’ha situat sempre per sota del 60% del PIB, tal i com exigeix el tractat de Maastricht a tots els governs de la UE. No ha estat fins l’inici de la crisi quan el deute públic espanyol ha començat a augmentar, precisament per la necessitat del Govern Central d’emetre deute públic per poder fer front a les ajudes als bancs privats!!! Tot i això, segons les provisions oficials, el deute públic se situarà per sota del 70% del PIB a finals de 2011. La mitjana de la UE és del 80% i de la zona euro del 85%.

En canvi, si observem tot el deute de l’economia espanyola (tenint en compte allò públic però també tot el deute que ha adquirit el sector privat: empreses, famílies i banc) aquest arriba als 4 bilions d’euros (xifra que representa el 400% del PIB). Per tant, el deute públic només representa 15% del problema de l’endeutament espanyol. Així, doncs, el primer que cal dir és que qui està més que endeutat no és l’Estat, sinó que ho són els bancs i les caixes, seguit de les empreses i les famílies espanyoles. Sent així, com és possible que s’estigui pressionant al Govern per fer reformes, ajustos i privatitzacions? Continua llegint