Poesia a la plaça 5a edició

Txan txan… ja està aquí, molt a prop, la trobada músico-literària que celebrem a peu de carrer!

Partim d’una participació prèvia de veïnes i artistes. I de cop i volta, l’espontaneïtat, els ulls de tots nosaltres es troben a través de la plaça. Els més i menys agosarats s’apropen al micròfon per donar un to, o dir unes paraules amb més ritme, o melodia, moviment, expliquen històries, hi ha emoció i alguna cosa més que no sabria expressar.

Diumenge 18 de setembre, de 17:00 a 22:00 a la plaça Comerç.

Ai, Uh i Oh! Aquest any ens hem adormit una mica amb la difusió. S’agraeix la difusió boca orellaaa.

Contacteu amb nosaltres a: culturasantandreu@gmail.com

Edicions anteriors de Poesia a la Plaça:

• Primera Edició
• Segona Edició
• Tercera Edició
  
• Quarta Edició

Presentació especial per la cinquena edició:

Cinco años. Poesía a la plaça cumple cinco años.
Hay cosas que os queremos contar. De cómo nació. De porqué. De para qué.
Lo primero: no nació por generación espontánea. Tiene padres y madres. Y fue lo que han llamado 15M que nos reveló la posibilidad de hacer algo en las plazas, de encontrarnos, de hacer lo que quisiéramos hacer. Montaje de comisiones, agrupaciones de personas, vínculos de amistad.
Del grupo que suele trabajar en el evento un par de personas provienen de la comisión de cultura, otro par del grupo de comunicación, tres mas de la universidad indignada, otra del grupo de género, otra mas de educación, un compañero de otra asamblea y por último otra por relaciones de amistad. No hay duda del origen de la criatura.
La convicción de la gente es que somos soberanos. Nos gusta compartir y estar. Somos nuestro propio patrocinio y nos subvencionamos del bolsillo, cada una del suyo. Pero tampoco hay que hacer bandera. No queremos banderas. (Aunque las tengamos, no lo dudeis).
La poesía y la música son el objeto. Tienen valor por sí mismas. Pero son también el vehículo.
Poesía a la plaça es gente que hace cosas. No va de lucirse. Va de disfrutar. Va de compartir. De alargar si hace falta llenar una ausencia, de acortar al mínimo para que otra gente pueda tener un tiempo. Va de estar y ser amigos.
Y el grupo que organiza (aunque facebook diga lo que diga, es el grupo) es sólo eso: el grupo que organiza para conseguir una cierta fluidez, ayudaros y ayudarse a escuchar, a entender…
Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú,
o potser sí, ja me n’adono que tan sols hi faltes tu,
també pots venir si vols, t’esperem, hi ha lloc per tots.
el temps no compta, ni l’espai, qualsevol nit pot sortir el sol.

Cliqueu aquí per veure l’àlbum de fotografies de Poesia a la plaça 5

Escrits de condol per la mort del Pablo

Ens ha deixat un bon company. Pablo mai t’oblidarem.

Des del PTAC ens sumem al dol de totes les que vam tenir la sort de conèixer-te. Abatudes. Esperant, amb el temps i compartint, que aquest dolor es dissolgui perquè volem fer com a tu t’agradaria, continuar creant poder popular amb alegria.

Vam tenir la sort de compartir amb tu a l’assemblea de sant Andreu Indignat, tot i que tu ja portaves camí i riquesa d’encetar i continuar en la solidaritat i l’organització del poble. De l’assemblea, cap al PTAC del qual ets un bon responsable de que així ens diguem (som uns petats 🙂 ), i cap als comitès de vaga, els grups de suport, i tantes i tantes…

Pablo, sempre estaràs amb nosaltres, mai oblidarem, el teu somriure pràcticament perenne, la teva riallada breu i contundentment alegre. Una manera d’estar a la vida i a la lluita, organitzant el poder popular, sempre amb alegria, com fa un nen entremaliat que ho prepara tot per passar-s’ho bé…

Allà on sigui, el teu somriure es trobarà amb el de l’Agnès i l’Esperanza, dona’ls-hi records que un dia ens trobarem.

PTAC (Punt de Trobada d’Afectades per la Crisi)

————————————————————————–

“Ocurre que en realidad estamos en una inmensa guerra. Una guerra a todas y cada una de las escalas. En una inmensa superficie redonda, de la ciudad al escondite, del escondite a la ciudad. La guerra se hace contra nosotros, de forma colectiva, pero también de forma individual. En este inmenso tablero, cada uno de nosotros hemos sido emboscados en una parcela diferente, un trozo de la avenida separada, y pensamos que estamos haciendo la guerra por nuestra cuenta. Tanto es así que cuando encontramos a alguno de los nuestros pensamos que también el podría ser un enemigo. De ahí nuestra hostilidad inicial con cualquiera. De forma inversa, a veces nos encontramos alguno que insiste en hacernos sus enemigos, y es así como también nosotros nos hacemos la guerra a nosotros mismos.

Otros asustados de tanta guerra y hostilidad han decidido hacerle la guerra a la misma guerra, anulando, de paso y de una tacada, la guerra que de verdad se hace contra todos nosotros, borran el conflicto y con ello la posibilidad misma de una resistencia” (Pablo Molano).

Dicen que el 15M fue un acto de protesta. Es verdad, pero no fue solo eso. Fue, es, el encuentro, el reconocimiento, la abolición de las barreras personales e ideologicas.   Eramos una, porque eramos todas, con nuestras manias, aceptandonos.

Ahí encontramos a Pablo.   Por entonces vivía en Sant Andreu, en una casa viva, porque ya no estaba vacía. Tambien él nos encontró a nosotras. Asambleas, charlas, organización de actos y piquetes, de manifestaciones para que no rompieran nuestro barrio. Pablo era de los imprescindibles, que diría Brecht. Cuando volvieron a matar la casa y fue desalojada lo perdimos un poco de vista, somos algo de pueblo, pero bastaba bajar a la ciudad en defensa de cualquier cosa para encontrarlo.

Lo vimos riendo hace unos días, reclamando la libertad de unos muñecos.

Suponemos que le gustará saber que la casa que habitó esta viva de nuevo, y ocupada. Teníamos que decirselo. Todos somos nuestra memoria, entonces ahí está… seguiremos.

Assemblea indignada de St. Andreu

————————————————————————-

No m’ho puc creure…..No és possible…..Que dius??? Nooo……No, no, no, no…….

Negació dels fets, estat de shock, cap de nosaltres no es resisteix a sentir-t’he de nou.

Arriba de cop un fred hivern que ens glaça els cors, entra com un ferro roent al més
profunt de la nostra ànima, el nostre poble, el teu poble, Sant Andreu, enmudeix de cop.

Sembla com si tot s’aturès, les seves rutines, les seves olors, la seva fressa constant
ensurdeix, s’atura el temps. Silenci, silenci, silenci…..

De cop, els nostres cossos supuren milers de records, de paraules, de crits de lluita,
d’imatges, de somriures i abraçades.

Tot es fa fosc, molt fosc….

A poc a poc, juntes, moltes, totes….ens anem llepan les ferides…..suport mutu…unitat
d’emocions juntant-s’he, sent una sola, transformant-s’he en tu…..

La teva petjada a Sant Andreu és ben visible, en la lluita, en la victòria aconseguida contra els botxins de l’història de la destrucció del casc antic. La vam viure, la vam guanyar, la vam beure i la vam ballar.

Colze a colze, cos a cos, somriure a somriure i plor a plor.

Però ja saps, que casa teva, la” casa de l’oficial” d’on vas ser dessajotllat, pels miserables.
Segueix en peu de lluita i segueix alliberada.

Sempre hi seràs als nostres carrers, a cada encenall de rebel.lió, darrera tota barricada, dins els cors de tota lluitadora, a cada victòria que prenem al poder corrupte i els mezquins botxins.

Sempre, sempre, sempre…..el teu somriure. T’estimo, t’estimem Pablo.

Plataforma Salvem el casc antic.
Poble de Sant Andreu de Palomar.

 

Poesia a la plaça 4a edició

Arriba, una altra vegada, aquesta trobada músico-literària que celebrem anualment al carrer.

El proper diumenge 20 de setembre, de 17 a 22 h, a la Plaça del Comerç, animeu-vos a llegir, a escoltar, a tocar, a gaudir d’aquest bocinet de cultura popular.

Cinc hores de música i poesia, amb penjada de poemas i la vostra participació.

 

La gent s’omple de plaça, la plaça s’omple de gent!

Per contactar amb nosaltres:

culturasantandreu@gmail.com
Poesia a la Plaça 4 al Facebook

Cliqueu aquí per veure l’àlbum de fotografies de Poesia a la plaça 4

Cliqueu aquí per veure l’Storify de #PoesiaALaPlaça4

Enllaços històrics:

Primera Edició de Poesia a la Plaça
Segona Edició de Poesia a la Plaça
Tercera Edició de Poesia a la Plaça

Concentracions de suport als vaguistes represaliats durant la vaga general i social del 29M

DIVENDRES 26/06, a les 19:30h. Concentració a Pl. Orfila
DIMARTS 30/06, a les 11h, Concentració a la Ciutat de la Injustícia (judici 11:45h)

Més de tres anys després de la vaga general del 29M de 2012, arriba el judici a dos dels vaguistes andreuencs encausats per aquella jornada de lluita. A en Roger l’acusen d’un doble delicte d’impedir el dret al treball, i un de resistència, pels que li demanen sis anys de presó. A en Mercader, dos anys de presó per resistència.

Vuit anys de presó, en total, per defensar el dret a vaga per poder treballar millor. Vuit anys per ser caps de turc de tothom qui lluita contra aquest sistema capitalista que ens condemna a la misèria més esclava. Ho sabem: volen càstigs exemplars. Tots dos acusats tenen un ampli historial de lluita a les esquenes.

Tots dos lluitaven pel dret a treballar en millors condicions o a no perdre drets socials… i lluitar comporta repressió. Ho sabem i seguirem. L’amenaça de vuit anys de presó no ens frenarà perquè sabem que la lluita contra el capitalisme és llarga i no ens arronsarem pas.

I perquè no vam ser els únics: aquell dia, milers de persones vam sortir al carrer i més d’un centenar arreu dels Països Catalans foren detingudes. Com l’Isma i el Dani, que seran jutjats també el mateixa dia. No ens van tocar aïlladament, no respondrem aïlladament!

Perquè vam fer vaga i la tornarem a fer, perquè volem treballar i viure en condicions dignes, absolució Roger i Mercader!!

Video entrevista de l’explicació del cas, per part d’un dels encausats per la vaga del 29M

Entrevista realitzada pel setmanari La Directa amb el següent text, que podeu trobar aquí.

“El 30 de juny és la data prevista per la celebració del judici contra Roger Sànchez i Saturnino Mercader, dos membres del comitè de vaga general del 29-M de 2012 a Sant Andreu de Palomar (Barcelona). Sànchez afronta una petició de sis anys de presó per la seva participació en un piquet informatiu. Agents de la Guàrdia Urbana l’acusen d’haver abaixat les persianes dels establiments Condis i La Sirena del passeig de Torras i Bages. Mercader, conductor d’autobusos i portaveu del comitè d’empresa de TMB al llarg de molts anys, va ser testimoni de la detenció de Sànchez i l’acusen d’un presumpte delicte de resistència a l’autoritat amb una petició de dos anys de presó. El grup de suport 29-M ha convocat una concentració de suport el 26 de juny a dos quarts de vuit a la plaça Orfila i el mateix dia del judici a les onze del matí, a la Ciutat de la Justícia. Entrevistem Roger Sànchez, militant d’Endavant-OSAN i membre del Punt de Trobada d’Afectades per la Crisi, que reflexiona sobre la contradicció d’acusar dos vaguistes d’un delicte contra el dret al treball i també del posicionament del nou govern de l’Ajuntament de Barcelona en tots els casos repressius.”

Crònica de la paella solidària’15

Sen’s feia estrany aquest any. Fer-la sense ella, que era l’ànima de la paella que hem fet, fins ara, cada any a les Festes de Primavera. Just fa un mes i mig que ens va deixar l’Esperanza, i això ha estat un cop molt dur per la gent del Grup de Suport. “L’Espe” ha estat una tenaç i entrenyable companya en la lluita pel suport als companys represaliats durant la vaga general del 29M. Ens va venir de gust, doncs, ja que la trobem a faltar, fer-li un petit homenatge.

Així, el dissabte 16 de maig, amb un sol radiant i un equip humà més que genial, vam celebrar la 4a paella solidària i antirrepressiva. Des de quarts d’11 del matí vam començar els preparatius per l’arròs vegeterià i el mixte. I tot i que aquest any no vam arribar a les 100 persones, volem agraïr l’ajuda a tothom qui va col·laborar amb els preparatius, així com a les xefs Carmen, Josep, i Txito.

Mentres alguns encara començaven el suc de tomàquet com a entrant i altres ja es llepaven els dits amb les maduixes amb nata, vam voler recordar l’Esperanza amb un brindis. I és que ja mai més podrem tastar els seus pastissos creatius. Però nosaltres sentim, que mentres a qualsevol racó de món es segueixin cuinant paelles en solidaritat amb causes en lluita, seguirà havent-hi “Esperanza”.

Finalment ens acomiadem fins l’any vinent tot agraint la presència a totes aquelles persones que van venir a dinar.

Paella solidària antirepressiva del Grup de Suport 29M

Com cada any, durant les festes de primavera, el GdS-29M farà una paella solidària amb els vaguistes represaliats el 29M a St. Andreu.

Serà el proper dissabte 16 de maig a les 14:30h a Can Fabra.

Els tiquests ja es poden trobar al Casal a l’Harmonia i al Bio-Rebost de la Marina (parada 61-64 del mercat de St. Andreu)

Actes del PTAC durant les Festes de Primavera

Enmarcat dins de les Festes de Primavera, el Punt de Trobada d’Afectades per la Crisi organitze enguany un taller d’autodefensa laboral el divendres 15 de maig a les 19h a Can Fabra.

I el dissabte 16 de maig a d’onze a dues muntarà una paradeta a la mostra d’entitats del poble que organitze l’Harmonia.

 

També organitze un vermut musical que se celebrarà el diumenge 17 de maig a les 12:30h i actuarà el grup Tuareg.

Els beneficis del vermut anirà per l’autogestió del PTAC.

Organitze: Punt de Trobada d’Afectades per la Crisi

Actes en defensa de la sanitat pública

Aquest cap de setmana està farcit d’actes en defensa de la sanitat pública:

Divendres 15 de maig, a les 19h al pont del Dragó, per fer una acció divertida.

Dissabte 16 de maig, a les 12h, xerrada a la plaça Orfila: Pel Dret a decidir, també en la Salut. Es parlarà del funcionament del nou centre sanitari de les Casernes i de l’atenció primaria a St. Andreu.

 

Diumenge 17 de maig, a les 12h, cadena humana a la Vall d’Hebron, per una sanitat cent per cent pública.
Sortida des de St. Andreu: paça Orfila a les 10:30h.
Sortida des de Nou Barris: CAP Guineueta a les 11h.

Organitzen: Comissió de Salut de St. Andreu, Marea blanca, SAP Muntanya

Més informació: Programa per un servei nacional de salut a Catalunya

Actes i manifest per l’1 de maig de Sant Andreu Anticapitalista

Capitalisme és misèria, organitzades som futur!

De cap al precipici. A condicions de semiesclavitud. A la supervivència precària rodejada de violències constants que ens ofeguen, que ens colpegen, que ens empenyen al suïcidi, que emmordassen i reprimeixen. Aquest és el present i el no futur a què ens condemna el capitalisme. Ens roben a la feina, amb la plusvàlua, però també roben cada cop més en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana.

També a Sant Andreu. Amb noms i cognoms, com els del Jorge i la María a qui CX ha estafat i vol desnonar tot i haver pagat el seu pis fa anys i sobreviure amb una pensió ínfima. Els volen robar el pis i el futur. En l’urbanisme depredador que ens governa, no comptem les persones, sinó els edificis: el CSO La Gordíssima amenaçat de desallotjament, perquè importen més els diners i les parets que els projectes socials.