2a Marxa per l’educació pública

image001Fem una crida a la comunitat educativa des de bressol fins a universitats i a tot el conjunt de la societat per assumir les responsabilitats que ens pertoquen, per organitzar-nos i per caminar juntes cap a l’educació que volem, pública i de qualitat!

Del 23 al 30 d’agost de Girona fins a Barcelona caminant juntes per l’educació pública!!

Manifest de la segona marxa per l’educació pública

El món de l’educació es troba immers en un procés de fragmentació sense precedents. Així doncs, som testimonis de la creixent i implacable precarització, mercantilització i privatització de l’educació pública, i conseqüentment, de la desintegració del sistema educatiu públic en el qual es vertebra. Aquest procés té repercussions molt greus: ens condemna a la ruptura social, segrega a la població, la classifica determinant uns límits que exclouen a les classes treballadores, és a dir, a la majoria de la societat.

No podem oblidar que el sistema educatiu que coneixíem fins ara, tot i tenir les seves mancances i ser molt millorable, és la resposta a una necessitat col·lectiva i a la voluntat de la societat per democratitzar l’educació.

Fruit de la lluita i de l’esforç unitari de famílies, professorat, joves i infants, vàrem orientar els nostres centres educatius cap al diàleg, la creació de coneixement crític i la gestió i participació democràtiques. Ara però, amb les darreres reformes legislatives en matèria educativa estem patint la pèrdua de tots els drets que tants anys i esforços ens han costat. Aquell ideal educatiu en el que l’educació ens igualava en drets i oportunitats i que donava resposta a les necessitats socials, està sent substituït per l’ideal d’instrucció del neoliberalisme.

L’educació ja no està al servei de la societat, ja ni tan sols es diu educació, ara se’n diu ensenyament, i l’ensenyament està al servei de l’oligarquia i els mercats financers.

El neoliberalisme fa servir el sistema educatiu per atacar la població. Aquests ferotges atacs es fan efectius através de les reformes legislatives educatives instaurades pels governs autonòmic i central: la LEC (Llei d’Educació de Catalunya), la LOMCE (Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa) i pel Real Decreto-ley 14/2012, del 20 d’abril. Les mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu, la seva repercussió en totes i cadascuna de les etapes educatives i les constants retallades en matèria d’educació estan desmantellant el sistema d’educació públic i causant estralls en la totalitat dels cicles i les etapes que el conformen.

La privatització del Primer Cicle d’Educació Infantil i de totes les etapes educatives no obligatòries; l’augment de les ràtios fins a un 20%, la desaparició dels òrgans de govern col·legiats; la centralització educativa, les escoles pendents de construcció, les obres de les escoles que s’han aturat i allarguen les estades en llocs provisionals gens adequats, les escoles que necessiten urgentment reformes i un manteniment per no posar en risc infants, joves i professorat, les línies d’escoles de primària que han tancat i volen tancar, tenim un 25% de pobresa infantil i supressió d’ajudes per llibres de text i menjadors, la imposició ideològica a les aules (tractament de les llengües pròpies i de la religió, desaparició de matèries i àrees de coneixement que impliquen reflexió crítica sobre la realitat); el paper amb què es releguen matèries com la plàstica i la música, tant importants pel desenvolupament i educació dels alumnes; l’augment del poder de les direccions i els equips de govern de les universitats que volen ser designats per les administracions i els governs; el Decret de Plantilles que categoritza la funció docent en 3 tipologies i que permet a les direccions triar fins al 100% del professorat depenent del grau de complexitat de cada centre; la legalització del finançament privat als centres públics i la desviació de fons públics a les fundacions privades, en el cas de les universitats; la legalització del finançament a centres que segreguin per sexe; l’augment desorbitat de les taxes dels Cicles Formatius i dels Graus i Màsters universitaris i que impliquen la negació de l’accés a l’educació superior de les classes treballadores; la precarització i els constants acomiadaments dels treballadors/es de l’àmbit de l’educació, etc., dinamiten l’educació democràtica i donen pas a l’educació precaritzada i mercantilitzada.

Nosaltres -famílies, mestres, treballadors/es, professors/es, infants i joves- rebutgem totalment les seves lleis.

Volem una educació on els infants, els joves i els adults, siguem el centre dels processos educatius, una educació on la col·laboració i la participació de la comunitat educativa i del conjunt de la societat siguin els pilars bàsics, una educació que garanteixi unes condicions de dignitat per a tota la comunitat educativa, una educació laica, lliure, universal, inclusiva, en català, i que garanteixi l’emancipació i el desenvolupament integral de totes les persones. Una educació que prioritzi la cooperació i el suport mutu per poder construir un món nou, sense jerarquies ni sistemes de poder que ens ofeguin.

Per tots aquests motius, volem posar de manifest que amb la Marxa per l’Educació comença una nova etapa en la lluita per l’Educació Pública. Enguany celebrem la segona i volem fer un pas endavant en la lluita per la defensa dels serveis educatius públics. No només portem reivindicacions, també creem solucions. Al llarg d’aquest any hem estat realitzant assemblees de les quals han sorgit idees de futur, entre les quals, la creació i redacció d’una ILP (iniciativa legislativa popular) que vetlli per garantir les nostres peticions: qualitat, gratuïtat, llengua catalana, educació no sexista, popular, etc. Una ILP que mereix de l’atenció de tota la societat per a bastir un model educatiu allunyat d’interessos polític-partidistes.

Aquesta lluita no s’aturarà fins a veure aconseguits els nostres propòsits, ja que tenim la convicció que per a construir una nova societat l’educació és el principal camí. Tanmateix, iniciem una campanya per demanar a les institucions, al Departament d’Ensenyament i a la consellera Irene Rigau, que es declarin insubmisses a la llei “Wert”, la LOMQE. Una llei sense consens, franquista i neoliberal que pretèn discriminar l’alumnat per raó de sexe, llengua i situació socio-econòmica.

Així doncs, fem una crida a la comunitat educativa des de bressol fins a universitats i a tot el conjunt de la societat per assumir les responsabilitats que ens pertoquen, per organitzar-nos i per caminar juntes cap a l’educació que volem.

Assemblea Groga: http://assembleagroga.info/marxa/

Manifest i adhesions:  http://assembleagroga.info/marxa/manifest/

Col·labora amb el finançament:  http://www.totsuma.cat/projecte/1186/ii-marxa-per-leducacio

Inscripcions:  http://assembleagroga.info/marxa/inscripcions/

1a Marxa per l’educació pública: http://ampaeixampleesmou.wordpress.com/2013/07/31/1a-marxa-per-leducacio-publica-de-bressol-a-universitat/

Protesta a Sant Andreu perque Ajuntament vol desnonar a una familia, després de la mort del pare

megafon-indignatMig centenar de persones es concentren davant del pis del PMHB ocupat per la família. Diverses entitats exigeixen un pis de lloguer assequible per a la família. La família no pot assistir doncs estaven enterrant al pare mort de càncer.

La convocatòria va ser feta per la mateixa família, As. veïnat del Titanic, Avv’s Sant Andreu, Asc. 500×20 i van tenir el suport de la FAVB i SAP Muntanya. Més de mig centenar de persones es van congregar davant de la seu del Districte per exigir una solució.

A les 12 hores més de 50 persones es reunien davant dels edificis del Titanic (edificis Vores del Cinturó-PMHB) per expressar el condol i la solidaritat amb la família afectada de desnonament. Sílvia Giménez (veïna i activista de 500×20) i  Carles (membre entitats de Sant Andreu) van explicar als congregats els fets i les demandes concentrades amb exigir una solució digne a la família que ha perdut el pare…. i oposar-se fermament al desnonament sense alternativa.

Després en manifestació es va anar fins a la seu del districte on es va penjar una pancarta del barri als finestrals, i membres de les entitats convocants van fer parlaments pel dret a l’habitatge. Finalment es va quedar per a fer concentracions continuades la setmana següent i al setembre fins a aconseguir un habitatge digne per a la mare i el fill. També es van recollir més de 300 euros per ajudar, doncs es troben sense diners, sense feina, sense recursos.

El protocol Ajuntament BCN castiga famílies que ocupen habitatges públics i de bancs.

La família té pendent un desnonament que podria arribar al setembre doncs només hi ha un compromís de Xavier Trias i PMHB (Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona) per estudiar el cas. Eli i el seu fill de 4 anys han patit un calvari fins avui que han enterrat al Jordi, pare i marit, malalt de càncer des de feia temps.

A desembre del 2013 la intervenció de l’Associació 500×20 va permetre aturar diversos desnonaments per impagament del lloguer al conjunt d’edificis del PMHB conegut amb el nom de Titanic. Va ser llavors quan Eli va conèixer els seus drets i es va convertir en una activista de l’habitatge digne.

Mentre el veïnat solidari exigia habitatge digne per a la família, aquesta en estricta intimitat, enterrava al cementiri de Montjuïc al pare. Al dia següent Eli enviava un calorós agraïment a tota la gent que es va solidaritzar amb ella escrivint això:

hemos dado con una buena persona en Sancho de Avila y nos van a dar una hora para velar y enterrar a mi marido. Nosotros no teniamos dinero ni para eso. Jordi me dijo que os agradeciera de todo corazón vuestra solidaridad y estará con vosotros como un ángel. Yo no tengo palabras para agradeceros lo que habeis hecho por mi y sobre todo por Jordi, mi marido que al final ha podido morir dignamente. Millones de gracias super-familia

Ara mare i fill petit es troben davant d’un futur incert depenent de la bona voluntat de l’administració per donar una solució definitiva o desnonar la família. Tenen el suport de tot el barri que lluitarà per al dret a un habitatge digne per a l’Eli i per a tothom.

Raimond BLASI, Regidor del districte de Sant Andreu, que s’havia rentat les mans des del primer moment, es troba amb un problema habitacional també al seu barri. Des del seu twitter diu que es busca una solució però sense que es perjudiqui a tercers. Quins tercers??? A la suposada família que podria viure en el pis però no pot perquè està ocupat?? quina barra tenen aquesta gent. Des de quan tenen interès en la gent humil i pobre?? Hi ha prou habitatge buit en aquest país per atendre les necessitats de tothom. Si tant d’interès tenen amb tothom…

  • per què el protocol de l’Ajuntament castiga sense dret a habitatge d’emergència a les famílies que ocupen habitatges tant públics com privats i dels bancs???
  • Deixareu al carrer en aquesta família sense solució???
  • on estan les polítiques socials d’aquest ajuntament???
  • Es saltarà Trias i Raimond Blasi aquest protocol per donar sostre a Eli i fill??

Si és així, caldria ja derogar aquesta normativa contra els pobres dels protocols de les Oficines d’Habitatge. Multarà ja Trias els pisos buits de la banca i grans immobiliàries???

Trias i Raimond BLASI teniu un embolic que es resol amb DRET A L’HABITATGE PÚBLIC I ASSEQUIBLE PER A TOTHOM!!

El cas del Jorge i la Maria

megafon-indignatCatalunya Caixa, exigim resolució per al cas de Jorge Ferrer de la Hoz i María Cara Romera

La vostra crueltat no té límits. A la injustícia d’aquest cas, s’hi suma l’especial cruesa dels fets. És injust voler treure de casa seva en Jorge i la María, una parella d’ancians amb problemes de salut. D’aquí a poc, poden quedar-se al carrer, desnonats del pis que ja havien acabat de pagar fa temps. Ja fa més d’un any que viuen amb aquest neguit. I tot, per haver signat una hipoteca amb clàusules abusives i moltíssimes irregularitats, només per voler ajudar la seva filla endeutada. La María feia tot just un dia que havia sortit de la UCI.

En Jorge i la María van hipotecar casa seva per ajudar a una de les seves filles i es van hipotecar per un deute inferior al valor de taxació del seu pis. Però ara podrien quedar-se al carrer si no aconsegueixen arribar a un acord amb CX que els permeti viure a la que ha estat, des de sempre, casa seva.

En Jorge i la María viuen només amb un únic ingrés, una pensió de 700€. Catalunya Caixa només diu oferir-los un “lloguer social” per 3 o 5 anys (no ho especifiquen) de 275€. Això els suposaria quedar-se només amb 425€ per viure, és a dir, per pagar medicaments, aigua, llum, gas, telèfon, menjar, IBI, comunitat… I això, sense comptar els imprevistos que poden sorgir en qualsevol moment.

http://www.cuatro.com/las-mananas-de-cuatro/2014/julio/15-07-2014/Maria-Jorge-perdieron-avalar-hija_2_1828080057.html

Hem demanat solució per a aquest cas i no hi ha cap oferta. Exigim una solució que permeti viure en Jorge i la María a casa seva a canvi que CX es quedi amb el pis. Si no concedeixen l’usdefruit, exigim un lloguer social vitalici adequat a les seves possibilitats reals. Tot el que no sigui això, serà una declaració de guerra, un nou atac contra les persones i els seus mínims drets. I com a tal, lluitarem.

Notícia treta del blog del PTAC.

Jordi i Elizabeth: concentració i roda de premsa, ds 26 juliol 12h, passeig Santa Coloma 55

megafon-indignatEn Jordi i l’Elizabeth, amb el seu fill de 4 anys, van ocupar un habitatge buit del Patronat Municipal de l’Habitatge. Viuen amb 426 euros al mes.

El passat mes de Juny va tenir lloc el judici per l’ocupació. Són a l’espera de sentència; i probablement de desnonament. En Jordi està malalt. No és un estigma ni un secret. Té un limfoma no-Hodgkin en fase molt avançada. No pot treballar i per problemes burocràtics (viu d’okupa des que van perdre el seu habitatge i, és clar, el seu domicili oficial és un altre) no va rebre la citació per a la inspecció mèdica per la qual cosa li va ser negada la llarga malaltia.
Ara mateix, mentre escric això, en Jordi està ingressat  a la Vall d’Hebron. En Jordi i l’Elizabeth han anat a l’Associació de Veïns, que els ha ajudat a posar-se en contacte amb el Districte, les institucions i els diferents partits polítics. L’honorable (?) Raimon Blasi coneix el problema. Han sol·licitat també l’auxili dels serveis socials, que els han citat pel 2 d’Octubre!!!

En Jordi i l’Elizabeth no tenen temps. L’amenaça del càncer, l’amenaça del desnonament… la certesa de la pobresa… Massa amenaces.
Així que demanen ajuda.
No haurien haver de demanar-la.
Aquest país hauria de ser d’una altra manera.
Però la demanen.

I conjuntament amb les gestions que associacions, persones i partits estan realitzant, han convocat una CONCENTRACIÓ I RODA DE PREMSA davant el seu domicili, PASSEIG SANTA COLOMA, 55 pel DISSABTE 26 DE JULIOL A LES 12h.
Perquè se’ls escolti, i poder accelerar qualsevol gestió que alleugereixi la seva situació.

Estem preparant la 3a edició de Poesia a la plaça

logo-indignatNom: Poesia a la plaça 3

Descripció: 5 hores de música i poesia, amb penjada de poemes i la vostra participació

Lloc: Plaça Comerç de Sant Andreu de Palomar
Lloc alternatiu (per si plou): Plaça del Mercadal (mercat municipal de Sant Andreu)
Data: diumenge 21 de setembre de 2014
Horari: de 17:00 a les 22:00 h
Mail: culturasantandreu@gmail.comUs animem a participar a la tercera edició de “Poesia a la plaça”.
Podeu llegir poemes propis o d’altres. Podeu cantar cançons pròpies o versionades.

Qualsevol expressió poètica, musical, dramàtica…te cabuda aquí.

Les actuacions, per imperatiu del temps i l’elevat número de participants, hauran de ser breus.

Tindran una durada aproximada de 10 o 15 minuts.
Si esteu interessats en participar, cal que us poseu en contacte amb nosaltres pel mail, i haureu de dir-nos quina mena d’actuació voleu fer i el vostre horari de disponibilitat per poder quadrar la graella d’actuacions.

Disposem un equip de so autònom amb 5 micròfons, sala de mescles. Per tant amb unes quantes entrades per endollar instruments. Vegi’s a la imatge:
Equip de so en Poesia a la Plaça

(Si necessiteu les característiques més concretes, feu-nos-ho saber pel mail de contacte).

Si només voleu venir com a públic, també sereu benvinguts.
Si teniu algun dubte, contacteu amb nosaltres i us la resoldrem encantats.Esdeveniment al facebook.

Ah! i si voleu tafanejar una mica, aquí teniu l’àlbum de fotos de l’anterior edició.

Apa! Animeu-vos! i fins aviat.

La Xarxa d’Estudis per l’Autonomia

XEAcartell betaLa Xarxa d’Estudis per l’Autonomia és una iniciativa ​que neix d’un grupet de persones que formaven parts de grups d’estudi i que volien potenciar una altra manera d’aprendre, col·lectiva, horitzontal i on els continguts fossin escollits i treballats entre totes les persones.

El primer objectiu, ara per ara, és fer xarxa entre grups d’estudi ja existents i col·lectius que fan formació (també tallers, xerrades), i el segon objectiu és promocionar la creació de nous grups i fer-ne difusió als mitjants alternatius.

Això ho concretem en el blog, que pretén ser una plataforma virtual per enxarxar i visualitzar.
També es faran assemblees i trobades de tant en tant.

Al document de les bases definitòries s’explica la declaració d’intencions, els principis que comparteixen els grups de la xarxa i el funcionament de la mateixa (és fruit de tot un procés d’assemblees amb diferents col·lectius i persones interessades en iniciar la xarxa).

I aquí tenim el blog en construcció : http://xarxadestudis.wordpress.com/

Bases definitòries de la Xarxa d’Estudis per l’Autonomia

Les lluites per la sanitat al Parlament

cartel_conEl dijous 10 de juliol es convoque una mobilització d’entitats, col.lectius i usuàries de la sanitat pública per lluitar contra les retallades sanitàries i els tancaments de plantes senceres d’hospitals públics.

A les 17h, trobada als pobles i barris: a St. Andreu, quedem a la Pl. Orfila.

A les 17:30h, ens trobem al Parlament.

Demandes:
– Sanitat 100% pública.
– Destitució de Boi Ruiz.
– Cap privatització!
– Cap tancament!
– Cap acomiadament!