Author Archives: Ptac Sant Andreu

Escrits de condol per la mort del Pablo

CbfLfT2UEAAgy3bEns ha deixat un bon company. Pablo mai t’oblidarem.

Des del PTAC ens sumem al dol de totes les que vam tenir la sort de conèixer-te. Abatudes. Esperant, amb el temps i compartint, que aquest dolor es dissolgui perquè volem fer com a tu t’agradaria, continuar creant poder popular amb alegria.

Vam tenir la sort de compartir amb tu a l’assemblea de sant Andreu Indignat, tot i que tu ja portaves camí i riquesa d’encetar i continuar en la solidaritat i l’organització del poble. De l’assemblea, cap al PTAC del qual ets un bon responsable de que així ens diguem (som uns petats 🙂 ), i cap als comitès de vaga, els grups de suport, i tantes i tantes…

Pablo, sempre estaràs amb nosaltres, mai oblidarem, el teu somriure pràcticament perenne, la teva riallada breu i contundentment alegre. Una manera d’estar a la vida i a la lluita, organitzant el poder popular, sempre amb alegria, com fa un nen entremaliat que ho prepara tot per passar-s’ho bé…

Allà on sigui, el teu somriure es trobarà amb el de l’Agnès i l’Esperanza, dona’ls-hi records que un dia ens trobarem.

PTAC (Punt de Trobada d’Afectades per la Crisi)

————————————————————————–

“Ocurre que en realidad estamos en una inmensa guerra. Una guerra a todas y cada una de las escalas. En una inmensa superficie redonda, de la ciudad al escondite, del escondite a la ciudad. La guerra se hace contra nosotros, de forma colectiva, pero también de forma individual. En este inmenso tablero, cada uno de nosotros hemos sido emboscados en una parcela diferente, un trozo de la avenida separada, y pensamos que estamos haciendo la guerra por nuestra cuenta. Tanto es así que cuando encontramos a alguno de los nuestros pensamos que también el podría ser un enemigo. De ahí nuestra hostilidad inicial con cualquiera. De forma inversa, a veces nos encontramos alguno que insiste en hacernos sus enemigos, y es así como también nosotros nos hacemos la guerra a nosotros mismos.

Otros asustados de tanta guerra y hostilidad han decidido hacerle la guerra a la misma guerra, anulando, de paso y de una tacada, la guerra que de verdad se hace contra todos nosotros, borran el conflicto y con ello la posibilidad misma de una resistencia” (Pablo Molano).

Dicen que el 15M fue un acto de protesta. Es verdad, pero no fue solo eso. Fue, es, el encuentro, el reconocimiento, la abolición de las barreras personales e ideologicas.   Eramos una, porque eramos todas, con nuestras manias, aceptandonos.

Ahí encontramos a Pablo.   Por entonces vivía en Sant Andreu, en una casa viva, porque ya no estaba vacía. Tambien él nos encontró a nosotras. Asambleas, charlas, organización de actos y piquetes, de manifestaciones para que no rompieran nuestro barrio. Pablo era de los imprescindibles, que diría Brecht. Cuando volvieron a matar la casa y fue desalojada lo perdimos un poco de vista, somos algo de pueblo, pero bastaba bajar a la ciudad en defensa de cualquier cosa para encontrarlo.

Lo vimos riendo hace unos días, reclamando la libertad de unos muñecos.

Suponemos que le gustará saber que la casa que habitó esta viva de nuevo, y ocupada. Teníamos que decirselo. Todos somos nuestra memoria, entonces ahí está… seguiremos.

Assemblea indignada de St. Andreu

————————————————————————-

No m’ho puc creure…..No és possible…..Que dius??? Nooo……No, no, no, no…….

Negació dels fets, estat de shock, cap de nosaltres no es resisteix a sentir-t’he de nou.

Arriba de cop un fred hivern que ens glaça els cors, entra com un ferro roent al més
profunt de la nostra ànima, el nostre poble, el teu poble, Sant Andreu, enmudeix de cop.

Sembla com si tot s’aturès, les seves rutines, les seves olors, la seva fressa constant
ensurdeix, s’atura el temps. Silenci, silenci, silenci…..

De cop, els nostres cossos supuren milers de records, de paraules, de crits de lluita,
d’imatges, de somriures i abraçades.

Tot es fa fosc, molt fosc….

A poc a poc, juntes, moltes, totes….ens anem llepan les ferides…..suport mutu…unitat
d’emocions juntant-s’he, sent una sola, transformant-s’he en tu…..

La teva petjada a Sant Andreu és ben visible, en la lluita, en la victòria aconseguida contra els botxins de l’història de la destrucció del casc antic. La vam viure, la vam guanyar, la vam beure i la vam ballar.

Colze a colze, cos a cos, somriure a somriure i plor a plor.

Però ja saps, que casa teva, la” casa de l’oficial” d’on vas ser dessajotllat, pels miserables.
Segueix en peu de lluita i segueix alliberada.

Sempre hi seràs als nostres carrers, a cada encenall de rebel.lió, darrera tota barricada, dins els cors de tota lluitadora, a cada victòria que prenem al poder corrupte i els mezquins botxins.

Sempre, sempre, sempre…..el teu somriure. T’estimo, t’estimem Pablo.

Plataforma Salvem el casc antic.
Poble de Sant Andreu de Palomar.

 

Anuncis

Nova sessió oberta organitzativa

El Punt de Trobada d’afectats/des per la crisi (PTAC) participem en una sessió oberta organitzativa amb 2 membres de la PAHC de Sabadell.

L’acte es celebrarà dilluns 21 de gener de 2013 a les 18:30h al CSO La Gordíssima (c/Pons i Gallarza, 10).

Vina i participa!

Propera sessió oberta de formació laboral

cartell ptac 7g13El Punt de Trobada d’afectats/des per la crisi (Ptac) organitzem una sessió oberta de formació laboral amb un company del PIL de Santa Coloma.

L’acte es celebrarà dilluns 7 de gener de 2013 a la 1a. planta (zona de sofàs) de la Fàbrica de Creació de la Fabra i Coats. (Sant Adrià, 20)

Vina i participa!