Principis i objectius
La comissió de continguts treballem en tots aquells continguts que no tenen una subcomissió pròpia, però d’entrada ens estem centrant bàsicament en 2 grans temes: economia i democràcia participativa.
En economia abordem deute i crisi, paradisos fiscals, banca ètica, fiscalitat, cooperativisme, … i en democràcia participativa volem treballar sobre la reforma de la llei electoral, participació ciutadana, referèndums, elecció directa dels regidors del districte, reformulació dels consells de barri, …
També estem fent-li un repàs a un document d’objectius locals que van presentar els nostres veïns indignats de Sta Coloma de Gramenet el dia de la constitució del seu ajuntament el passat 11 de juny per adaptar-lo a la realitat de Sant Andreu, sobretot en allò que ens resulta més proper a la ciutadania. La idea és poder presentar algun document de mínims de cara a la constitució del Consell del Districte al setembre.
Informació de la comissió
Reunions
Actualment ens estem trobant els dijous a les 21,30 h a la pl. Orfila (si plou al bar de La Lira)
Contacte
contingutsstandreu@gmail.com
Materials de suport
Document Objectius Locals Santa Coloma de Gramanet
Reflexions sobre l’assamblea del 12 de juliol
Sant Andreu Indignat! 
Hola, ja sé que ho dieu moltes vegades a les assemblees però potser estaria interessada a assistir a una de les vostres reunions, per veure com funcioneu.
Eva
ens trobem els dijous a les 21,30 h a pl orfila. demà no perquè hi ha revetlla, així que la propera és dijous 30. ara mateix estem treballant sobre un document que van presentar als grups polítics els nostres veïns de sta. coloma de gramenet (sobre participació democràtica i tot allò que ens afecta de més a prop). pots contactar amb nosaltes enviant-nos un correu a contingutsstandreu@gmail.com
Ens cal més opinions i esmenes al documents d’ objectius locals per Sant Andreu, animeu-vos, sino el teniu demaneu a contingutssantandreu@gmail.com o lo podeu veure en els materials de suport d’ aquesta pagina.
Salut
Xavi
tema venda de les samarretes , com exemple de que a tot se li pot donar contingut per exemple ens tenim que replantejar tot i també a l’ hora de fer unes samarretes saber la seva procedencia, si es de comerç just o sigui si les condicions sociolaborals son dignes si s’ han discrininat a les dones, tot això es garanteix si compleix els requisits del comerç just i si el cotó es ecologic i s’ ha respectat el medi ambient. Amb l’ acte de decidir comprar o vendra unes samarretes d’ una manera transversal hem tocat temes de laboral, de medi ambient o de genere. Pel debat permanent
Salut
XP
totalment d’acord!!!
Blanca
S’ ha mort el fill de l’ Arcadi OLiveres, desprès d’ una llarga malaltia.Tots i totes amb l’ Arcadi. Anim.
El proper dijous 7 de juliol, recordeu que continguts canvia d’ hora i sera a les 21 h. a Plaça Orfila
Des de la Comissió de Continguts us recordem que és molt important que el màxim de comissions possible (així com el màxim d’indignats i indignades andreuencs/ques) hàgim llegit, reflexionat i debatut la proposta de text que vam presentar sobre “llibertats i democràcia participativa”.
Seria molt interessant que totes les comissions en parleu i proposeu esmenes de cara a l’aprovació de la versió definitiva aquest proper dimarts a l’assemblea, tal i com es va acordar a l’assemblea de dimarts passat.
Per si de cas us adjuntem una còpia de la primera versió del text que proposem des de la Comissió de Continguts:
1- LLIBERTATS I DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA
El govern municipal ha estat elegit i funciona segons el marc legal existent. Aquesta és una condició necessària però no suficient. Cal també que realitzi un conjunt de polítiques públiques que responguin a les demandes i necessitats dels ciutadans, que redueixen les desigualtats socials i territorials existents, que afavoreixin la participació de tothom en la vida ciutadana i que les seves actuacions estiguin sempre guiades pels interessos generals i no per servir interessos i privilegis d´individus o grups particulars. La dialèctica permanent entre Ajuntament i societat civil és una condició indispensable de la democràcia municipal.
1.1.- Plens oberts amb garantia de participació dels ciutadans i ciutadanes.
La normativa actual s´ha interpretat de manera restrictiva, cal que s´estudiï la seva modificació per garantir la màxima participació ciutadana. Haurà d´estar regulada la via perquè les propostes populars siguin tingudes sempre en consideració.
1.2.- Elaboració de pressupostos participatius.
Amb participació d´entitats i ciutadans/es a títol individual i de caire vinculant. A partir tant de propostes de l´administració com de propostes ciutadanes. Haurà d´incloure un seguiment i avaluació participatives del procés.
1.3.- Assemblees periòdiques semestrals i vinculants amb les entitats dels barris, veïns i veïnes per debatre els problemes els problemes dels barris i orientar inversions. Amb seguiment i avaluació per part dels participants.
1.4.- Celebració de referèndums vinculants.
Reduir sensiblement el nombre de signatures necessàries segons la normativa legal vigent. Es convocarà referèndum quan el partit/partits governants aprovin qualsevol mesura no inclosa o contrària al seu programa electoral i per acord entre ciutadania i ajuntament per temes de gran importància social o a petició del 5% de la població censada al territori afectat.
1.5.- Reformular els consells de Barris i fer-ne la crítica i autocrítica públiques. Buscar l´acord entre entitats i població en general i ajuntament per crear un nou model de consells de participació per a grans temes permanents de ciutat, amb un reglament que garanteixi la total representació i eficàcia (en una composició on tècnics i polítics de l´Ajuntament no superin el 20% dels seus membres). Amb el caràcter d´aquestes propostes crear comissions sectorials i per objectius específics: Festa major, agenda 21, etc…
1.6.- Regidores i regidors hauran d´adquirir el ferm compromís de limitar a dos mandats el perídode màxim d´exercici del seu càrrec i caldrà que visquin al Districte o als barris limítrofs i/o demostrar l´arrelament a Sant Andreu (feina, activitat social i/o cultural habitual,…)
—
Subcomissió de Continguts
Assemblea de Sant Andreu de Palomar
contingutsstandreu@gmail.com
La propera reunió de Continguts sera el dimecres a les 21 h, com sempre a la PLaça Orfila.
Comentabamos el pasado martes; de manera informal, que no utilizamos suficientemente nuestros recursos para intercambiar opiniones entre asamblea y asamblea. Muy pocos comentarios aparecen en el blog.. así que he decidido hacerlo para transmitiros una opinión personal que tal vez pueda ser útil.
Participo en la Assemblea de Sant Andreu desde el 24 de Mayo; de hecho me sumé a un movimiento que ya estaba en marcha (Sol, Pza. Catalunya, caçoladas iniciales en plaza Orfila), con unos debates ya iniciados y con un método de discusión, trabajo, toma de posiciones establecidos por consenso. Me emocioné en la primera visita a Pza. Catalunya (nos ha pasado a muchos); allí había personas de todos los barrios, trabajando sobre diversos temas y tomando posiciones, contenidos, lo suficientemente concretos para sentirnos identificados y lo suficientemente vagos para no entrar en polemicas fuera de tiempo y lugar, o divisiones. Por la cantidad y calidad de las personas que trabajaron esos días, el documento resultante fue bastante representativo.
Se trataba de un movimiento global, con contenidos que iban mas allá del momento politico (elecciones municipales); y que engarzaba con trabajos concretos (defensa de la sanidad y la educación, defensa del derecho a la vivienda, etc.) apoyando de forma directa a los afectados.
Entiendo que era lo que había que hacer, lo que hay que hacer todavía. El movimiento debe crecer.
De entonces acá, y para profundizar, el movimiento se ha traslado a los barrios y pueblos.. Pero entiendo que no por ello los trabajos realizados hasta ahora hayan perdido su valor ni su representatividad. No hace falta “matar al padre” para ganar identidad.
El movimiento en los barrios sigue siendo global; aunque concrete localmente sus propuestas y su trabajo. Piensa local; actúa local. Y por ello me resulta bastante mas facil estar de acuerdo con un documento global. Me gusta el de Pza. Catalunya; pero podría valerme cualquier otro a condición de que no acote los contenidos ni las propuestas, de que siga siendo lo suficiente amplio para que todos nos sintamos representados.
El documento que se nos ha presentado no lo hace, probablemente sin quererlo, entre otras cosas porque está pensado para confrontarlo en la dinamica municipal. No habla, por ejemplo de la ley Sinde, de la libertad de información, de la modificación de la ley electoral, de la ley de partidos, de la monarquía, de los medios de comunicación, de la autodeterminación, etc. Puntos que figuraban bajo el epigrafe “Llibertats i democracia participativa” en los primeros documentos.
No estoy en desacuerdo con el contenido si se puntualiza “Llibertats i democracia participativa en el ambito municipal”, aunque no me parece prioritario, no está ahora en las preocupaciones de las personas (paro, salud, vivienda, crisis financiera están por delante).
Eso sí, estoy de acuerdo con la cuestión que subyace en el documento, no con la forma ni la propuesta. Los “poderes públicos” existen, hay que demandarles cambios. Desde la calle, y desde todas partes. Pero eso sí, no nos representan, así como tampoco nosotros somos representantes que debamos ser reconocidos como contraparte. Somos personas y exponemos nuestras posiciones. Tarde o temprano habrá que demandar soluciones, acuerdos, sobre nuestros ambulatorios, sobre los desahucios y un largo etcetera que está por llegar. No sólos, con los trabajadores de la sanidad,de la enseñanza, con los afectados por los desahucios, con las asociaciones de vecinos… Con demandas concretas. Ahí .
En fin ya me he extendido demasiado; debemos encontrar espacios para intercambiar opiniciones, el blog puede ser uno…
Saludos fraternales
Fernando
Fernando, en mi opinión tienes razón…
En la próxima reunión de la comisión de comunicación.blog miraré de cómo podemos reconducir esta herramienta
Saludos!
Estoy de acuerdo en que nos falta más diálogo, más intercambio de ideas, más conocernos más para salvar desconfianzas y construir complicidades. Seguramente, la muerte del documento “objetivos locales de Sant Andreu indignat” tiene algo que ver con todo esto. Al menos en parte.
En realidad, no existía el tal “documento” como cosa acabada y con la que simplemente podías estar de acuerdo o no. “El documento” era una base para reflexionar, debatir, eliminar temas controvertidos, construir un documento de todos y todas. Entre todos y todas. Des del consenso.
Salió a debate abierto en la asamblea. Seguramente, se debería haber pasado simplemente un listado de propuestas, sin redacción alguna, por ejemplo, y añadir o eliminar propuestas de manera que solo quedaran las que nos unen. No sé. Aunque analizar porque las cosas no prosperan también ayuda. Creo.
No es prioritario. Lo que nos viene encima no depende del poder local. Seguramente. Pero es nuestro poder más cercano, accesible y, recuperarlo exigiendo medidas encaminadas a la recuperación de este poder no se debería descartar.
De todas maneras, hay que apostar por lo que une. Así que, si en el documento no, pues habrá que invertir las energías de la indignación en alguna otra cosa. Y en ello estamos.
Y que no decaiga!
Algún griego de esos tan sabios dijo: No necesito amigos que cambien cuando yo cambio y asientan cuando yo asiento. Mi sombra lo hace mucho mejor.
Salut!
De acuerdo.
Seguiremos trabajando.
Saludos.
Fernando
Es clar que tenim que apostar per lo que ens uneix però com encara no ho sabem, lo intuim ens ho imaginem, una manera era el famos manifest però com ha donat una certa por barrejat amb una falta de no saber-nos expressar que era una simple eina per poder aprofundir i interactuar amb més gent , espero que tinguem altres ocasions i mentres tant podem fer aportacions a traves del blog o les eines que ens dotem en cada moment.
Però de moment , l’ unic que ens hem posat d’acord apart de lo evident : quins son els dolents de la pelicula es que l’ assemblea es l’ eina més important i l’ organ soberà del moviment. Si es així, potser tindriem que debatí més de com ens organitzem : quina dimensió seria lo ideal, quines formes son les més participatives, ens podem contentar amb nomès arribar als 300 de mitja que participan regularment (majoritariament del poble de sant Andreu, però amb poca presencia dels altres territoris del districte ) .Realment son eficients ? quan no hi ha seguiment d’ acords o acords contradictoris, en una assemblea decidim un tema al següent diem lo contrari, fem actes i despres ningú les aproba. o diem de donar força teorica a les comissions però a la practica ja tinc més dubtes, o l’ important es la resposta colectiva però preval la sobirania individual ,son temes que em preocupan doncs si realment volem ser una alternativa real i diferents al sistema politic de democracia representativa actual tenim que demostrar que podem viure sense ells i que el seu sistema esta caduc tindrem sabem gestionar millor que ells, això ens obliga a que les nostres eines de debat i de lluita siguin lo més coherent i eficient possibles. I no ens podem aixoplugar en frases com : vamos lentos però lejos, això al principi estava molt maco però amb lo que ens ve a sobre no se si tenim molts de temps.
Aquest moviment ciutadà -a mí sí m’agrada el terme “moviment”- va arrencar d’una manera molt engrescadora: un munt de gent del carrer, la majoria de la qual no tenia experiència associativa ni havia participat mai en política (“política” en el sentit etimològic del terme: la preocupació pels assumptes que afecten al conjunt de la societat), es llençaven al carrer i omplien les places públiques, les àgores, per reclamar que la democràcia deixés de ser un mot buit i recuperés també el seu sentit etimològic: el del govern del poble. Demanaven parlar, i ser escoltats, i poder decidir sobre els problemes que a tots ens afecten. Demanaven, exigien, que els governants -és a dir, els gestors de la “res publica”, dels interessos de tothom-, escoltessin i obeïssin, al poble, i no “als mercats” ni als mercaders…
Però les places s’han anat buidant; no sé si perquè molta gent ha considerat que ja havia donat prou sortida a la seva quota d’indignació, o perquè, després de dècades d’ensopiment, ara han quedat ja una mica saturats de tanta mobilització, o simplement perquè s’han anat de vacances…
I molt m’estic tement, massa m’està semblant, que, com més petita es faci l’assemblea, més gran serà la seva tendència a radicalitzar-se, perquè els que hi romandrem serem -cada cop més- els que ja estàvem indignats, i els que ja estàvem polititzats (o “antipolititzats”, com segurament alguns i algunes s’hi consideren), i més o menys organitzats o enxarxats, “abans” del 15-M… I com més petita, i més radical, sigui l’assemblea, més fort cridarem, però amb menys veus, i cada cop sen’s anirà sentint menys, i donarem menys por, i despertarem menys esperances…
Jo ja fa molt de temps que vull un món millor, que vull més democràcia, que no em sento representat. I vull que la meva indignació s’estengui, i que es relacioni amb la indignació de tota l’altra gent que està indignada a casa seva, i que totes les indignacions juntes siguin un clam que ningú pugui deixar de sentir, i que totes les nostres indignacions plegades siguin fecundes i donin fruit…
Espero que a partir del setembre les places es tornin a omplir de gent indignada “comú i corrent”, gent indignada que sigui “representativa” (encara que no pretengui “representar” a ningú) del comú de la ciutadania, i que no ens hi quedem sols els quatre o cinc “indignats” veterans de sempre, que si no hem fet la revolució durant els últims trenta o quaranta anys -entre d’altres raons, perquè ens hem estat barallant entre nosaltres, més que contra el sistema-, tampoc no la farem ara, i encara menys si continuem amb els vicis de sempre…
Volem canviar les coses. Volem canviar el sistema. Volem canviar el món. I podem. Però ens fan falta moltes veus, moltes mans, molts cors. Hem de fer un esforç per incloure i per unir, no per separar i per excloure. I a l’última assemblea, em temo no vaig veure pas això.
Salut i revolució.