Reapropiant-nos de l’economia #fesc2012


El 27 i 28 d’octubre se celebra a la fàbrica Fabra i Coats la primera fira d’economia solidària de Catalunya. Amb la presència dels seus protagonistes, s’hi debatrà sobre cooperativisme, xarxes d’intercanvi, experiències de finances ètiques, projectes d’autogestió, iniciatives d’ajuda mútua, monedes socials, bancs del temps i del coneixement, comerç just i consum responsable. És una mostra de que una altra economia ja existeix i funciona. Un espai obert a tothom cansat del bussiness as usual i amb ganes d’aprendre, de contribuir i d’experimentar.

Aquestes iniciatives, la majoria amb una llarga tradició, han crescut i s’han estès en l’actual període de crisi econòmica. A organitzacions com REAS o la XES a Catalunya que fa anys que treballen pel seu impuls se li han sumat nombroses assemblees sorgides en el 15M, ampliant la base social del moviment de l’economia social i solidària. Un exemple és el creixement dels dipòsits que ha experimentant Coop57, una cooperativa de finances ètiques fruit de les lluites obreres dels 70, que han augmentat en 8.000.000 d’euros des de 2005. Aquests diners, al seu torn, han estat imprescindibles per tirar endavant nous projectes d’economia social i consolidar els existents. No obstant això, la importància d’aquestes experiències no resideix tant en la seva contribució al PIB o el nombre de treballadors, gens menyspreable (1), sinó per ser l’expressió real d’una altra economia que qüestiona profundament els objectius, les formes de fer i els valors de l’economia capitalista.

Les pràctiques d’economia social i solidària ens retornen el sentit original d’economia, és a dir, l’administració del patrimoni comú per satisfer les necessitats humanes a través d’uns recursos moltes vegades escassos. En aquest concepció, la sobreacumulació de riquesa en uns pocs mentre que molts altres perden la casa, la feina o se’ls exclou del sistema de salut és profundament anti-econòmica. Tal com explica l’economista Max-Neff (2) les necessitats humanes són finites (subsistència, protecció, afecte, participació, creació, identitat, lliberta…) i el que canvia és la forma de satisfer-les en cada cultura i període històric. En les nostres societats, d’una banda,  el mercat capitalista de béns i serveis ha esdevingut hegemònic en la provisió d’aquestes necessitats intentant-les convertir en infinites i, en última instància, ens ha convertit a nosaltres mateixos també en mercaderies. De l’altra, la ciència econòmica ortodoxa ha invisibilitzat tot aquell treball no remunerat, principalment el de cures exercit per les dones, malgrat sigui un treball indispensable pel desenvolupament de l’economia “productiva”. Posar en valor social el conjunt de pràctiques econòmiques que fan possible la satisfacció de les necessitats humanes d’una forma ètica, ja sigui dins i fora del mercat capitalista, és precisament el que persegueix la 1a Fira d’Economia Solidària.

L’economia social i solidària denuncia la reificació de l’economia i reivindica que aquesta no es pot entendre com una esfera separada d’allò polític i social, per molt que Sala i Martín s’esforci a explicar les lleis i les regles immutables de l’economia (liberal). En paraules dels sociòlegs Berger i Luckmann: “la reificació és l’aprehensió dels productes humans com si fossin alguna altra cosa que productes humans, com si fossin productes de la natura, resultats de lleis còsmiques o manifestacions de voluntats divines (…) el món reificat és per definició un món deshumanitzat “(3). Davant la progressiva deserció voluntària dels Estats (nacionals o supranacionals) de regular l’economia capitalista en benefici de la majoria, aquesta s’ha anat configurant com un subsistema autònom aliè a la voluntat popular. En canvi, les iniciatives d’economia social enpoderen a treballadors, estalviadors i consumidors en tot el circuit econòmic fent-los conscients de les seves capacitats i de les conseqüències de les seves accions. Les experiències de moneda social, per exemple, trenquen amb el fetitxisme dels diners per tornar-lo al terreny que li és propi: ser un simple mecanisme basat en la confiança social per facilitar l’intercanvi de béns i serveis i satisfer així les necessitats humanes.

Si una cosa caracteritza l’economia capitalista són les relacions d’explotació: explotació de recursos naturals, de països, de grups concrets i de persones. És igual qui hagi de patir, quin recurs sigui necessari privatitzar o quina Constitució s’hagi de canviar, mentre que els inversors recuperin i engreixin la seva inversió inicial. Si per les empreses i inversors capitalistes el més important és augmentar la taxa de beneficis, per a les organitzacions que formen part de l’economia social i solidària no tot val per satisfer les necessitats. A nivell intern, aquestes organitzacions les persones i la finalitat social estan per sobre del capital, el que es concreta amb una gestió democràtica, participativa i econòmicament sostenible. A nivell extern, han de promoure la cooperació, la igualtat entre homes i dones, la generació de treball estable, la conciliació i la sostenibilitat ambiental. Però aquest tipus d’organitzacions existeixen? El moviment cooperativista és un exemple viu d’això. Encara amb les seves debilitats i diversitats, moltes cooperatives practiquen cada dia aquests valors en les seves empreses i en la seva relació amb el seu entorn. Podem trobar molts exemples inspiradors al sector de l’alimentació (La Fageda, l’Olivera), de la producció industrial (Mol-Matric, Xarxa Gedi), textil (Teixidors), de les assegurances (Arç), de la cultura (La Ciutat Invisible, Abacus, Demodé), de la salut (Cos), de la distribució (Trèbol), de la comunicació audiovisual (Claraboia), de les finances (Coop57), e l’energia (Som Energia) o dels serveis socials (Suara, Doble Via).

En definitiva, cal fer créixer l’economia social, solidària, feminista i ecològica perquè una economia sense adjectius torni a estar al servei de les persones.

Article publicat originalment a Stupidcity

(1) Tot i que hi ha diferències entre l’economia social i l’economia solidràra, la Confederación Española de Empresas de Economía Social xifra la contribució´d’aquest sector en un 10%  del PIB, amb  2.350.000 de llocs de treball directes i 12.000.000 de persones asociades

(2) Veure, per exemple, la seva obra “Economia a escala humana”

(3) Berger, P. L.; Luckmann, T. (1988). “La societat com a realitat objectiva“. A: La construcció social de la realitat (pàg.129). Barcelona: Herder.

 

One response to “Reapropiant-nos de l’economia #fesc2012

  1. Si passeu per la FES us adonareu que ,realment, un altre món és possible.
    Mereix la pena comprovar que hi ha alternatives.
    Salut!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s