Per què ens veiem abocades a fer VAGA a l’educació pública?


L’impacte de les noves “desmesures” imposades per l’Administració en educació recauen sobre tota la comunitat educativa a causa de les retallades de recursos humans i materials. Ja des d’un principi les retallades en educació suposen una porta oberta a un altre tipus de model: disgregador, desigual i elitista, al mateix temps que es produeix una nova potenciació de l’oferta privada i concertada.

Ja fa anys, que l’educació està patint retallades, però és a partir del 2010 quan  comencen a ser molt dràstiques. Ens trobem davant d’una educació pública en perill d’extinció si no ens unim totes per reivindicar allò que és el futur de la nostra societat.

Des del 2010 s’han anat aplicant retallades tant en l‘àmbit de l’alumnat i les famílies (subvencions de beques per material, menjador escolar…) com en el dels professionals (ha anat disminuint el nombre de mestres i de personal de suport: vetlladores, Tècniques d’Educació Infantil, Tècniques Integració social, suport…).  Paral·lelament i contrària al que semblaria, l’alumnat ha anat creixent; de manera que les ràtios mestre/alumne han anat augmentant, primer de manera desigual en els centres amb augments de ràtio , i des d’aquest curs amb un canvi de legislació; per exemple les classes d’Infantil i Primària  han passat de 25 alumnes a 30 i les de Secundària de 30 a 36.

Conseqüentment, any rere any s’han anat reduint forçosament les hores destinades a desdoblaments, a reforços dins i fora de l’aula… i ha  anat minvant i empitjorant la qualitat de la intervenció educativa.

En el nou curs que comença, per primera vegada no es cobriran les baixes per malaltia fins passats dotze dies lectius (dues setmanes reals). Aquesta nova mesura, a banda de deixar molts professionals sense feina, trastocarà el tarannà dels centres i en especial del curs o cursos afectats.

A més a més, cal recordar que ens trobem i defensem una escola inclusiva, que dóna cabuda a mons molt diferents, però que per ser real i efectiva necessita unes condicions i uns recursos específics.

En tot aquest procés de disminució de recursos materials i personals en les escoles i instituts s’hi ha afegit l’empitjorament de les condicions laborals dels docents. En les circumstàncies actuals s’haurien pogut entendre algunes mesures temporals que ajudessin a sortir de la “crisi” i fossin restaurades en un futur. Contràriament a això, s’ha aprofitat per fer baixades de sou (sovint encobertes i poc transparents) i modificar condicions laborals: augment d’hores lectives (generalment cobrint les hores de permanència de l’alumnat, retardament del primer sexenni dels 6 als 9 anys…etc.

Per veure la informació detallada de les retallades d’aquests darrers anys clica aquí.

Per entendre millor l’abast de les últimes retallades posem per exemple, cas real, l’escola de primària de Montmeló, un centre de dues línies que atén 420 alumnes de tres a dotze anys.

Aquesta situació ben segur que es repetirà sovint en molts dels nostres centres…

Realment ens hem plantejat què passarà en una classe de 5è quan es quedi dues setmanes sense el seu tutor/a?
Som conscients del que suposa per un alumne no tenir un referent i que passin diversos mestres i/o professors al llarg de la jornada escolar?
No dificultarà això la coherència educativa i del curs escolar?
Què passarà a l’institut quan s’hagi de cobrir una matèria específica de batxillerat?
I si això ho traslladem a un infant de 3 anys que necessita d’unes rutines i referents clars?

Per tot això, i perquè no hem d’oblidar, que abans de totes aquestes retallades pel que anomenen crisi, molts ja estàvem lluitant per millorar l’educació per tal d’aconseguir que aquesta, realment, sigui igualitària i justa per a tothom i perquè creiem amb la inclusió, però amb els recursos humans i materials necessaris, darrerament no podem parar de mobilitzar-nos i posar-nos les mans al cap per la degradació expressa del sistema.

Són molts els col·lectius que ja fa temps que se’n preocupen, tan des de sectors formals d’educació, ( reunions de zona, FAPAC, sindicats) com no formals, (Agrupaments Escoltes, Esplais, Assemblees de barri, plataformes, Associacions de veïns i veïnes,…). La majoria compagina la part més reivindicativa amb una altra més activa o participativa, que reflexa el que s’entén per educació. D’un temps ençà, s’han organitzat jornades pels infants en els barris, iniciatives pels adults i s’ha creat el SAE (Saló  Alternatiu de l’Ensenyament) per contrarestar un Saló D’Ensenyament que s’ha tornat mercantilista i elitista.

És cert, que des de fa un parell d’anys s’estan duent a terme mobilitzacions als centres educatius  que reflexen aquest malestar i desacord amb les polítiques educatives del Departament d’Ensenyament, però hem d’anar més enllà un cop vist que no han donat el fruit esperat!!

En alguns casos la unió o col·laboració, entre uns i altres, està permetent arribar més enllà. Ja fa mesos que des de la Coordinadora d’Interzones, nascuda  al llarg del curs 2011-12 arran de l’autoorganització del professorat actiu en la defensa d’un ensenyament públic i de qualitat, va sorgir la necessitat d’ampliar les mobilitzacions actuals amb una VAGA per a l’inici de curs.

Al llarg del curs passat, van distribuir per les  zones un qüestionari amb l’objectiu de recollir la predisponibilitat i preferències dels mestres i professors de les escoles i instituts, de tot un seguit de mesures de pressió per aquest curs. Així, una vegada recollides les opinions s’ha optat per les següents mesures; vaga dels centres educatius públics, durant l’horari de permanència, els dies 12, 13 i 19 de setembre (primer dia lectiu dels diferents centres públics de primària, secundària, cicles i escoles d’adults), i els dies 26 i 27 de setembre amb la intenció de continuar amb una vaga indefinida discontínua de dos dies setmanals, avaluable pel propi òrgan convocant en assemblea.

Veure manifest de vaga.

La vaga que es planteja no reivindica només qüestions laborals. L’educació és primordial per al futur dels nostres fills i filles, i pel país en general. Acabar amb l’educació pública com es pretén, va en contra de la pròpia Constitució, que assegura l’educació pública i gratuïta per a tots els ciutadans. Degradar l’educació pública és el pas previ perquè només aquells que poden pagar una educació privada o concertada tinguin formació. Els pares han d’entendre que els educadors estan lluitant per aconseguir que els seus fills tinguin un futur que els ofereixi una educació integral i la possibilitat de realitzar-se humanament i professional.

Grup de Treball Educació
Assemblea Sant Andreu de Palomar

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s