Jornada de lluita pels drets de les persones migrants i contra els CIES


Aquest 18 de desembre, dia Internacional de l’Immigrant, tenim poc a celebrar. El nou govern ha anunciat ja l’enduriment de la llei d’estrangeria. Els CIES (Centres d’Internament d’Estrangers, veritables presons per a persones l’únic “delicte” de les quals consisteix en no tenir papers) continuen en peu. Es donen expulsions encobertes. Des del sector polític es culpa a les persones migrants de la crisi. La llista és llarga.
Des del 15M volem visibilitzar i denunciar aquest i altres fets i per això el 18D sortirem al carrer. Anem a manifestar-nos, anem a juntar-nos immigrants i autòctones per dir que no pensem tolerar que es jugui ni amb els nostres drets ni amb les nostres vides.

El 18 de Desembre és reconegut com el Dia Internacional dels Immigrants. A Barcelona es celebra de forma folklòrica i a diverses entitats i associacions de migrants se’ls hi dona la oportunitat de mostrar el que fan, a mode de fira d’entitats. Alhora, les entitats de migrants que tenen més relació amb l’Ajuntament de Barcelona son guardonades en una cerimònia que es realitza al Parlament.

El 18D es important que hi hagi aquest reconeixement institucional, no és la nostra intenció cobrir la data. Però sí que pensem que és important dur a terme una contrajornada en la que mostrem reivindicacions socials i denunciem el racisme i les polítiques d’estrangeria que criminalitzen i fan de les persones migrants subjectes més vulnerables.

El 18D es un dia que pensem que hem d’aprofitar per reflexionar, visibilitzar i denunciar tot allò relacionat amb les migracions i la condició de migrant que no ens agrada.

En aquesta data portem 4 anys coordinant-nos amb altres territoris de la península y realitzant una Marxa cap al Centre d’Internament d’Extrangers.

Aquest any a Barcelona hem cregut convenient fer una jornada de lluita al carrer, sota el lema “Els migrants no som mercaderies d’usar i tirar. Tanquem els CIEs”. I ho volem fer perquè són tantes i tantes les coses que volem denunciar. Tot i que no ens oblidem del CIE de Zona Franca, que és on volem finalitzar la jornada.

Què passarà el diumenge 18D?

12h: Ens trobarem a la Pl. Universitat per a fer una performance de denúncia i iniciar la manifestació que ens durà fins al Parc de la Ciutadella.

14.30h: Dinar solidari elaborat per les famílies de l’Edifici 15o al Parc de la Ciutadella.

16.30h: Ens trobem a Plaça Espanya (les que dinem a la Ciutadella hi anirem plegades) per agafar el bus 109 cap al CIE de Zona Franca

17h Concentració amb batucada al CIE de Zona Franca (porteu el que faci falta per fer soroll). Volem que ens sentin els de dins!

Més informació:

http://18desembrebcn.blogspot.com/
http://www.facebook.com/events/335845469765669/
Twitter: @18Dbcn

Perquè una jornada de lluita entorn el 18D?

Seguidament volem posar sobre la taula diversos conceptes i dades que poden ser d’utilitat a l’hora de reflexionar sobre les migracions i la condició de persona migrant. De ben segur moltes coses ja les sabeu i n’hi ha de noves que es poden afegir a aquest document.

Les redades racistes…

Els controls d’identitat, invisibles pels blancs amb papers, estàn presents en la vida quotidiana de les persones migrants. Fan que la frontera estigui a tot arreu, a totes hores. Els migrants no poden deixar de viure a la frontera. Les redades són el principi d’un recorregut que consisteix en ser detingut, ser internat en un CIE i ser expulsat al pais d’origen. Sortir del metro en determinades parades comporta un perill de deportació similar a saltar la valla de Ceuta.

Les batudes policials basades en trets ètnics i racials són usuals als barris amb alta concentració de població migrant, la qual cosa constitueix una violació flagrant dels drets humans. Encara que el Govern negui la seva existència, la pròpia ONU, a través del Comitè per a la Discriminació Racial, ha exigit “eradicar” aquestes actuacions a les autoritats espanyoles.

Les batudes son un dels engranatges més forts de la maquinaria de deportació (redada +internament +expulsió). Aquestes son mutables i poden pendre forma de gran dispositiu polícial a la via pública, o batuda polícial en un centre de treball, o en una vivenda, o sense forma de batuda també hi ha posibilitat d’obtenir una carta d’expulsió.

Els CIEs…

Els CIES porten funcionant des de 1985. No obstant això, va existir un greu buit legal en relació a la seva regulació fins a febrer de 1999 i, posteriorment, en la Llei i el Reglament d’Estrangeria.

La seva funció és la detenció cautelar i preventiva d’estrangers irregulars tot esperant ser expulsats. Cal tenir en compte que la funció del CIE es internar a persones per a expulsar-les, i l’excusa que han comès una falta administrativa (igual que no renovar el carnet o aparcar en una zona prohibida) que és la de no tenir paper. Malgrat això poden estar detingudes en aquests centres fins a 60 dies.

Les presons, malgrat les seves condicions tan dures de vida i la indefensió i vulneració dels drets humans que existeix en el seu interior, almenys compten amb un ordenament compacte amb Llei i Reglament. En canvi, els *CIES no compten amb aquesta regulació exhaustiva tant de sancions com del mateix procediment sancionador.

Sempre hi ha, per tant, un percentatge important d’estrangers indocumentats als quals l’administració deté, els incoa un expedient d’expulsió i els reclou durant un cert temps en algun dels centres d’internament però que després són posats en llibertat. El més greu de tot aquest procés és que l’estranger que és posat en llibertat amb una ordre d’expulsió, queda en una situació de total desemparament legal i de precarietat social. L’ordre d’expulsió, si un lletrat no aconsegueix revocar-la, impedeix que l’estranger pugui “regularitzar” la seva situació legal i fer exercici dels drets que té com a persona.

A Barcelona tenim el CIE de Zona Franca, és un dels més grans de tot l’Estat Espanyol i és son solen portar a gent que ha arribat a l’Estat en pastera. En el CIE de Zona Franca no hi solen portar a dones, per tant com veiem, la dispersió en els Centres d’Internament és molt gran i per tant la ruptura de les xarxes socials i el contacte familiar també.

A banda d’això hi ha més situacions de vulnerabilitat, el CIE és un espai aïllat, sense reglament, on la policia nacional fa i desfà i on la integritat humana es veu vulnerada en tot moment.

Migració i mercat de treball…

Les condicions de vida a les quals s’enfronten les persones migrants a la seva arribada a l’Estat espanyol van lligades a unes polítiques migratòries que permeten i fomenten l’explotació. La falta de reconeixement dels drets socials, laborals i polítics, al costat del desarrelament que sofreixen en un entorn que no és el seu i que moltes vegades els és hostil, creen una situació de vulnerabilitat que és el brou de cultiu per a l’explotació d’aquestes persones. Moltes d’elles estan sotmeses a més a la pressió de pagar els deutes que han contret per poder viatjar a Europa i d’enviar diners a les seves famílies.

És necessari a més relacionar l’explotació de les persones immigrants, amb i sense papers, amb l’augment de la precarietat de la població autòctona. Aquest procés, conseqüència de la desregulació dels mercats de treball i la pèrdua generalitzada de drets, forma part de les transformacions del capitalisme en les últimes dècades. La creixent inserció al mercat mundial implica l’exigència de permanents millores de la competitivitat. Les conseqüències les sofrim en forma de desmantellament de sectors econòmics tradicionals al nostre territori (agricultura, mineria, siderúrgia…), deslocalitzacions d’empreses a altres zones del planeta, etc.

És important entendre que tant la població immigrant com l’autòctona són víctimes d’aquest procés. No obstant això, en moltes ocasions es promou l’enfrontament entre els milions de pobres que viuen al primer món. La població migrant apareix com la culpable de la precarietat: se l’acusa de pendre llocs de treball a la població autòctona i d’empitjorar les condicions laborals. Però les centenars de milers de persones immigrants explotades, igual que gran part dels milions de persones que van sortir de l´Estat espanyol a alimentar els mercats de treball d’Argentina o d’Alemanya, per posar exemples, d’altres períodes històrics, es van convertir en instruments del capital per reduir costos i obtenir beneficis.

La feminització de les migracions…

L’extensió i intensificació de la pobresa als països perifèrics i els processos migratoris que provoca exigeixen una anàlisi específica de la situació de les dones. D’una banda, mostrant les especials condicions de misèria que sofreixen als països perifèrics. Per una altra, analitzant com una de les característiques dels fluxos migratoris actuals és el protagonisme creixent de les dones en els mateixos. Finalment, establint relacions entre el que succeeix en les perifèries amb les famílies de les dones migrants i les funcions que aquestes passen a ocupar en la nostra societat.

Racisme

Els discursos del racisme no són nous. Existeixen des de fa segles. Ja els grecs parlaven de *barbaroi per cridar als estrangers que eren diferents a ells i, per això, tenien menys drets. La paraula “bàrbars” ve de *barbarein, que vol dir “balbotejar”, és a dir que parla un idioma que no s’entén, que no és el nostre. Després vindrà la idea de la superioritat europea, blanca, occidental, en relació amb gents d’altres continents. Això va créixer molt amb les exploracions d’altres continents. Des de 1492, quan Cristóbal Colón va descobrir aquestes terres, ja hi havia una manera de descriure i nomenar als altres com a diferents de nosaltres europeus, en general, amb un to de superioritat. En aquella època, el debat era si els salvatges tenien ànima o no. Des d’un punt de vista religiós, els colonitzadors es preguntaven sobre aquestes gents que no eren cristianes. Després, als segles XVIII i XIX, sorgeixen les ciències de les races que mesuraven els cranis de forma absurda per establir la superioritat d’unes races sobre unes altres. Els científics inventen el racisme, la qual cosa després va ser utilitzat pels polítics per legitimar l’esclavitud i la dominació europea sobre els no europeus. Llavors, es tracta de fenòmens molt antics. La colonització era una forma de globalització.

Gran part de la producció i reproducció dels discursos racistes és una cosa de les elits. Això és així perquè les elits tenen control sobre el discurs públic. Són elles les que fan les lleis, elles escriuen els periòdics, elles fan la ciència, elles fan la justícia. El discurs dominant en una societat és el discurs de les elits i no de la gent comuna i corrent. La gent comuna gairebé no té veu en el discurs públic. Si la té, és a través dels partits polítics -d’esquerra o de dreta-, però, una altra vegada, són les elits que són els líders d’aquests partits. Després de moltes anàlisis dels discursos, observem que les elits *preformulan el racisme. Tal vegada no d’una manera tan extrema i explícita. Però elles són les primeres a parlar de “ells” com a diferents, com a delinqüents, com aquells que no respecten la nostra cultura i els nostres valors. Mentre que la gent comuna i corrent no sap ni de què es tracta. Els polítics, els policies, els jutges, els empresaris i els periodistes són els primers que saben i identifiquen que els immigrants estan arribant. Les elits defineixen si aquestes gents són “bones” o “dolentes” per a la societat que els rep.

I el racisme interioritzat…

Hem estat socialitzats amb el racisme, la superació d’aquesta forma de mirar el món no és una qüestió purament teòrica, paral.lelament a la ruptura amb els prejudicis i els esteriotips hi ha d’anar vinculada un procés d’apropament, empatia i identificació amb l’altre, ja que no tant sols és la visió, sino també les pautes de conducta que hem incorporat les persones blanques i occidentals, que a més perpetuen una cultura d’exclusió amb l’altre.

((Fonts: Jo no sóc racista, però…: justificant la discriminació Escrit por Margarita García O’Meany, http://www.localcambalache.org, http://www.mugak.eu ))

Com participar des del meu barri/poble/ciutat o col.lectiu?

Partint d’una reflexió conjunta on ens podriem preguntar:
Quanta gent migrant participa a la meva assemblea? Què faig quan veig una redada per documentació al carrer? Quin tracte m’agradaria que se’ls hi donessin a totes les persones? Com esta composat el meu barri/poble/ciutat i com em relaciono jo amb la gent que hi viu? Jo no soc racista, però…

Hi hauria moltes més preguntes que ens podriem fer, sense respostes concretes, no hi ha l’intenció en aquest escrit de dir que és el bé i que és el mal. Però si que veiem que hi ha maneres que ens convencen molt més de les que s’estan duent a terme amb les persones migrants.

Si us interpel.lem es per intentar fer d’aquest dia un moment de reflexió comuna, la convocatòria és el dia 18 de desembre a les 12h a Plaça Catalunya, us animem a no venir soles, venir juntes, portar reivindicacions conjuntes en forma de cartells, pancartes, fer un cercavila pel vostre barri, poble, fer una jornada el dia abans de sensibilització, realitzar una xerrada sobre racisme, polítiques d’estrangeria, CIE’s, us convidem a ampliar el suport mutu, a solidaritzar-vos/nos, a pensar en les fronteres, les polítiques de control i vigilancia, els estereotips, l’estigma i els drets humans, a senyalar els punts foscos del vostre barri, poble, a intentar construir un territori lliure de redades, a demanar el tancament dels Centre d’Internament, a venir a la concentració del CIE a la tarda i comprendre i denúnciar les situacions de vulnerabilitat, a pensar en la discriminació cap a les dones migrants, la maquinaria de deportació, la deportació per la gana, la discriminació a l’escola, el racisme interioritzat, us convidem a fer una radiografia del vostre barri, poble, i veure on es pot intervenir, obrir espais de confluència i assesoria amb les persones migrants, … Us convidem i ens convidem a la Jornada de Lluita que volem que sigui el 18D.

En el moment que el vostre barri, poble, col.lectiu hagi planejat accions i activitats entorn el 18D envieu-les a 18desembrebcn@gmail.com on intentarem fer un recull i penjar-les al blog.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s