Els pressupostos. D’Arbúcies a Santa Coloma per un pernil


Teixidó en roda de premsa al Parlament“És un Pressupost fet des de la nostra ideologia, cadascun té la seva i cal estar en el seu lloc”. El diputat Antoni Fernandez Teixidó, exconseller de Treball amb Pujol, tancava així des del grup de Convergència i Unió el debat sobre les esmenes a la llei. El PP i CiU, convençuts del que estan fent, no en van acceptar ni una. L’argument pel corró va venir dels escons populars: “Catalunya no pot estar més temps sense pressupostos”. Cal, per tant, anar per feina, i mentre algú intenta obrir la boca des de l’oposició o des de fora al carrer, els partits de centre-dreta ja han aprovat la norma, s’han raspallat les dents, han fet un petó a la mama i a hores d’ara estan dormint.

Són uns pressupostos que es guien, segons el Govern, per quatre principis: en primer lloc –insistim, en primer lloc- i com ens ha quedat clar per activa i per passiva, el d’austeritat. Ja sembla inqüestionable, després de tant insistir, que Catalunya no pot tolerar més dèficit i més deute. En segon lloc –insistim, en segon lloc- el de despesa social. El Govern garanteix els serveis essencials de l’estat del benestar, però no queda del tot clar si quan parlen dels essencials estan parlant de tots, de la majoria o només dels baratets. En tercer lloc, el de credibilitat, perquè no es reduirà més despesa d’aquella que es pugui assolir. S’admet per tant que no es tornarà als percentatges de deute anteriors a 2008 de la nit al dia. En quart lloc, el de corresponsabilitat, perquè com és fàcil d’entendre la major o menor col·laboració del Govern central permet tancar uns o altres comptes, pendents tots encara de saber què passa amb l’avançament del Fons de Competitivitat, de si el PSC se’n va al llit amb el PSOE o amb el país.

Fins aquí tenim els principis pels que es guia la despesa. Ara ja venen les dades, que són una forma ordenada i sàvia de saber el que està passant. Però com que sis són cinc més u però també són vuit menys dos, cada un mira els percentatges, ordenada i sàviament, des de la seva pròpia butaca i la seva forma d’entendre el món. Per una banda, doncs, podem dir que les partides en polítiques socials són les que menys disminueixen, i que, efectivament, hem passat d’un 67% a un 70% de despesa social respecte al total del pressupost. També podem dir, però, que la despesa social en termes absoluts és més baixa que l’any passat, que les partides destinades a Salut s’han reduït un 5,7% (600,3 milions d’euros), les de Protecció Social, un 5,5% (109,9 milions d’euros), i les d’Educació General, un 4,1% (195,7 milions d’euros). I a això hi podem afegir que una part dels ingressos, en concret els tributs cedits en la seva totalitat, paradoxalment han baixat també i ho han fet un 29,6% respecte el 2010. Parlem per exemple dels impostos de successions i donacions o dels impostos de transmissió patrimonial. (1075 milions d’euros). Si tenim en compte el perfil socioeconòmic dels senyors que es veuen més beneficiats per aquesta darrera rebaixa, podem entendre millor allò que deia sobre els pressupostos ideològics el diputat amic de la Mare Rússia.

Fins aquí tenim les dades, que són una forma ordenada i sàvia de saber el que està passant. Però ara ens diuen que aquest estiu tanquen quaranta centres d’atenció primària i ens oblidem dels percentatges i pensem en l’afable vila d’Arbúcies. I en els seus habitants, 6647 ànimes segons la wikipèdia, que quan es tallin la mà amb un ganivet de pernil hauran de conduir mitja hora per arribar a les urgències de Santa Coloma de Farners, perquè aquest estiu els tanquen les seves. És fàcil que a un l’acusin de demagog quan s’oblida de les dades i es fixa en els ambulatoris tancats i ens les ferides pernileres. Tots sabem el prestigi que tenen els números entre els narradors de la realitat. Llavors és quan ve, perquè l’hem trucat, un senyor amb ulleres de pasta, títol i aires de catedràtic, i ens ensenya encara més números. Saludem al Vicenç Navarro que ve expressament des de casa seva per dir-nos que “hi ha una enorme pedrera de fons que l’estat pot recollir, via impostos, que no està recollint. En realitat, els ingressos a la Generalitat (i a l’Estat espanyol) representen una quantitat equivalent només al 32% del PIB, enfront del 44% en la mitjana de la UE-15 i al 54% a Suècia, el país que té un estat del benestar més desenvolupat i una càrrega fiscal més elevada i redistributiva”. Però els principis de la Llei són els que són, els números pressupostats han estat dats i beneïts i, en fi, cadascú té la seva ideologia i cal estar en el seu lloc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s