La Llei Òmnibus o el Dia de l’Orgull Liberal


Artur Mas, amb amics del Facebook al bar Zuric de Barcelona (foto Clàudia Trujillo).(foto: Convergència i Unió)

per Adrià Crespo – Comissió de Comunicació

Ningú no pot dir que un milió dos-cents mil vots no són bona font de legitimitat a l’hora d’emprendre reformes polítiques a Catalunya. Malgrat no haver arribat als 68 escons, Artur Mas se’n va al llit cada nit pensant en la seva millor vetllada al Majestic i recorda la victòria quan pensa en la contrareforma en marxa. Malgrat no tenir majoria absoluta, veure cada matí les cares de les diputades i diputats del PP de ben segur que el reconforta i el fa pensar en un país que s’adiu amb l’aparició exultant de la Mà Invisible del mercat, que sense dubte reactivarà l’economia pel seu màgic efecte desregulador.

L’Avantprojecte de llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció econòmica –o Llei Òmnibus, com s’acostuma a presentar en públic- és, set mesos després de la victòria electoral, el cop a la taula d’aquells que portaven anys clamant pel Dia de l’Orgull Liberal i per l’adveniment del thatcherisme a la Terra Catalana. Un paquet ràpid, elegant, i de fàcil muntatge, on, com el mateix títol de l’avantprojecte reconeix, es mesclen la reestructuració administrativa amb la promoció econòmica, entenent per aquesta fonamentalment l’eliminació de restriccions a l’activitat empresarial. Si aquesta norma l’hagués presentat un Govern que s’autodenominés d’esquerres hom podria creure que no hi havia més remei; amb l’historial discursiu recent de la direcció de CDC, cal interpretar-la com una sortida de l’armari ideològica. Una demostració de múscul liberal que a més es fa de cop i volta, amb molta pressa, molt d’acord amb l’esperit dels temps.

Els tres títols de l’avantprojecte busquen tres coses ben diferents però tenen en comú que modifiquen tot d’una desenes de normes aprovades en legislatures anteriors. D’aquí el malnom d’òmnibus, doncs com en un automòbil per centenars de viatgers, en aquesta llei hi cap un gran nombre de reformes normatives. Així, amb el Títol Primer l’avantprojecte vol simplificar els procediments, accelerar-los, amb l’argument d’acabar amb aquesta excessiva burocratització que tant ens emprenya a tots. Que això suposi menys control i menys garanties o una reducció de la participació dels agents socials en algun òrgans públics no sembla que siguin conseqüències a tenir en compte…  Amb el Títol Segon es vol reestructurar l’Administració, eliminar alguns organismes per tal d’estalviar despesa pública, malgrat això pugui comportar una menor atenció a certes problemàtiques socials, i canviar la denominació i l’objecte d’algunes institucions. Seria el cas de l’Institut Català de les Indústries Culturals que passaria a dir-se Institut Català de la Creació i Empreses Culturals i, segons denuncia el sector, consideraria l’artista com a empresa cultural. S’inclouen també en aquest títol algunes polèmiques reformes en l’àmbit de la sanitat que permetrien llogar instal·lacions de titularitat pública a empreses de sanitat privada. Finalment el Títol Tercer, com anuncia el preàmbul de l’avantprojecte, modifica un nombre molt elevat de normes donada la necessitat de fomentar l’economia. Algunes de les seccions més criticades per l’esquerra parlamentària i extraparlamentària ha estat la que desmantella el llegat de les conselleries d’habitatge del tripartit i procedeix a la liberalització i desregulació en matèria urbanística i d’habitatge, que afavoreix clarament els promotors.

L’excés polític de voler aprovar aquesta Llei amb una celeritat que passa olímpicament de protocols parlamentaris i de debats públics ha estat corregit aquesta darrera setmana –això ens agrada creure- per la pressió d’una ciutadania recentment avesada a entendre la realitat a velocitat de piulada, que sap reaccionar per demanar calma. Sembla que l’excés polític de mesclar naps i cols en una mateixa norma, que apaivaga matisos en la crítica o l’acceptació, ha estat parcialment retocat pel PSC que, potser per por a que el titllin de soviètic, ha aclocat el cap i ha acceptat discutir l’avantprojecte si cada un dels seus tres títols esdevé un projecte de llei diferent.

S’aprovin un per un o tots de cop, s’aprovin demà o el mes vinent, és indubtable la coherència política de l’avantprojecte amb el gir radicalment liberal més o menys explicitat pel Govern. No sembla casualitat, per exemple, que el poderós secretari comunicació del Govern sigui el periodista Josep Martí Blanch que el 2008 reivindicava poder dir-se i sentir-se orgullosament de dretes, en un país amb un discurs hegemònic pseudoprogre. És per això que ens atrevim a dir que la Llei Òmnibus del Govern Mas és, entre altres coses i en últim lloc, la darrera sacsejada al pal de paller del catalanisme que Pujol va aixecar amb la creació de Convergència Democràtica. No sembla que CDC vulgui aplegar ja els catalanismes diversos del país; sembla que admet la renuncia a la centralitat. Un cop caiguts del paller els feixos socialdemòcrates i socialcristians del partit es queda només el feix liberal que es sent còmode amb el discurs econòmic hegemònic a Europa, perquè és el mateix. La pregunta, quan ens parlin de la legitimitat de la majoria parlamentària aconseguida, és si tots els votants de CiU eren plenament conscients d’això. Potser en podran trobar algun entre els mobilitzats del 15-M.

Anuncis

2 responses to “La Llei Òmnibus o el Dia de l’Orgull Liberal

  1. Enhorabona pel text!!! Només un apunt, els votants de CiU ja sabíen el que feien.

    • Permet-me apuntar que una cosa son parlamentaris o afiliats o per dir-ho d’alguna manera, simpatitzants.
      Però una gran part dels votants de CiU a les passades autonòmiques no van votar amb la raó de compartir programa sinó amb l’emoció perquè es produís un canvi.
      Per tant alguns potser no estaran al 15M però si patint, conscientment o no, les conseqüències.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s