Crònica de segon dia d’Acampada


Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Avui diumenge ha sortit el sol… i també ha estat un dia clar.

Ha sortit el sol que cadascú porta dins i és que es nota que la gent té ganes, ganes de parlar, d’escoltar, ganes de participar, ganes de canviar les coses… ganes de donar diners, de donar menjar. Aquests dies, al poble, igual que va passar a Plaça Catalunya, estem veient com només cal una guspira (per exemple l’acampada) perquè la gent comparteixi les seves inquietuds, les seves misèries i les seves alegries. Això es nota quan mengem els macarrons gratinats que ha portat alguna veïna i també quan es fa una xerrada al mig de la plaça i la gent s’acosta a escoltar i també a intervenir. Els debats es fan i es desfan amb qualsevol excusa; quan la gent es pot expressar ho fa.

Aquest matí hem fet una xerrada sobre les escoles bressol, que actualment ens falten moltes. Després hi ha hagut temps per una mica de clown amb en Dudu. A la tarda les xerrades han estat molt concorregudes. Primer hem parlat d’hipoteques i desnonaments amb l’Ada Colau, de la plataforma d’afectades per les hipoteques. Hem recordat que dimarts al matí anirem a donar suport al Matías, al que volen desnonar. Això dóna peu a la següent xerrada en la que el sociòleg Felipe Aranguren ens ha parlat precisament d’això, de suport mutu. Ha començat parlant de Kropotkin i hem acabat amb una interessant reflexió d’una veïna sobre la gent que no es deixa ajudar i és que fins fins i tot ens cal aprendre això. A la tarda han vingut el Quim i l’Abel, del col·lectiu Etcétera a presentar-nos el llibre Días rebeldes, una crònica de rebel·lia que consta de cent moments, des del 3.000 a. C. Finalment hem sopat una fideuà de la fantàstica comissió de cuina i en acabar hem vist la pel·lícula La verdad sobre el caso Savolta que tracta de la Barcelona dels anys 20, quan els empresaris contractaven sicaris per eliminar els treballadors que no acceptaven l’opressió. Per sort això ja no passa aquí però sí a d’altres llocs, com Colòmbia, on la Coca-cola encara fa coses així.

Ara estan redactant l’acta de l’assemblea de l’acampada que fem cada nit quan acaben els actes. Aviat anirem a dormir, cal agafar forces per la setmana que entra, doncs se’ns presenta moguda: anar al Parlament i fer les columnes de gent per la manifestació del dia 19

La veritat és que ens sentim amb més ganes que mai. Qualsevol cosa que trenqui la monotonia de la gris vida d’aquest capitalisme en que ens tenen preses és un regal per als nostres esperits… i aquests dies la monotonia ja no sabem ni que és.

Bona nit, fins demà.

Salut!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s