“És un Pressupost fet des de la nostra ideologia, cadascun té la seva i cal estar en el seu lloc”. El diputat Antoni Fernandez Teixidó, exconseller de Treball amb Pujol, tancava així des del grup de Convergència i Unió el debat sobre les esmenes a la llei. El PP i CiU, convençuts del que estan fent, no en van acceptar ni una. L’argument pel corró va venir dels escons populars: “Catalunya no pot estar més temps sense pressupostos”. Cal, per tant, anar per feina, i mentre algú intenta obrir la boca des de l’oposició o des de fora al carrer, els partits de centre-dreta ja han aprovat la norma, s’han raspallat les dents, han fet un petó a la mama i a hores d’ara estan dormint. Continua llegint →
L’assemblea d’economia d’ahir al parc del Retiro de Madrid va rebre la visita de l’economista i professor nord-americà Joseph Stiglitz. La necessitat de la regulació dels mercats, la crítica al discurs econòmic dominant i el ànims al moviment van ser alguns dels moments més destacats. A continuació podeu veure la seva intervenció davant més de 300 assistents.
Per Dani Gòmez-Olivé / Observatori del Deute en la Globalització
A finals del 2010 el deute públic espanyol (tot allò que deu l’Estat als creditors nacionals i internacionals) era d’uns 640.000 milions d’euros (xifra que representava el 60% del PIB espanyol). Tot i així, el deute públic espanyol és dels més baixos del nostre entorn. En efecte, les xifres del deute públic espanyol contrasten amb les de països de la zona euro en què el seu deute públic supera aquest llindar des de fa temps. Aquest és el cas d’Alemanya (on la relació deute / PIB és del 83%), França (82%), Portugal (93%), Irlanda (96%), Bèlgica (97%), Itàlia (119%) o Grècia (143%). En el cas espanyol però, des del 2000, el deute públic espanyol s’ha situat sempre per sota del 60% del PIB, tal i com exigeix el tractat de Maastricht a tots els governs de la UE. No ha estat fins l’inici de la crisi quan el deute públic espanyol ha començat a augmentar, precisament per la necessitat del Govern Central d’emetre deute públic per poder fer front a les ajudes als bancs privats!!! Tot i això, segons les provisions oficials, el deute públic se situarà per sota del 70% del PIB a finals de 2011. La mitjana de la UE és del 80% i de la zona euro del 85%.
En canvi, si observem tot el deute de l’economia espanyola (tenint en compte allò públic però també tot el deute que ha adquirit el sector privat: empreses, famílies i banc) aquest arriba als 4 bilions d’euros (xifra que representa el 400% del PIB). Per tant, el deute públic només representa 15% del problema de l’endeutament espanyol. Així, doncs, el primer que cal dir és que qui està més que endeutat no és l’Estat, sinó que ho són els bancs i les caixes, seguit de les empreses i les famílies espanyoles. Sent així, com és possible que s’estigui pressionant al Govern per fer reformes, ajustos i privatitzacions? Continua llegint →
1- Exposa el frau bancari dels grans bancs. És el moment de boicotejar aquestes institucions.
Si tens un compte bancari o una tarjeta de crèdit en qualsevol d’ells, mou els teus diners a un altre (Banca ètica per exemple).
Si tens una hipoteca, refinancia-la amb un altre banc. Si tens accions, ven-les. Si treballes amb ells, renúncia. Aquest és el gest d’expresar el teu despreci amb els veritables poders que hi ha darrera del càrtel bancari mundial dels beneficis. (Reserva Federal EE.UU. Banc Mundial, FMI).
I crea consciència del frau del sistema financer.
2- Boicoteja les cadenes de televisió. Apaga les notícies i busca dintre la gran cantitat d’agències de notícies independents que afloren a internet, la teva informació.
TV1, TV2, TV3, Canal33, La Cuatro, La Sexta, Telecinco… i totes les altres presenten les notícies pre-filtrades, per mantenir l’status quo.
Amb 4 corporacions, que poseeixen tots els Mass Media, l’informació objectiva és impossible.
Aquesta és la veritable bellesa d’internet, el flux d’informació lliure que els fa perdre’n el control. Hem de protegir Internet (Llei Sinde i d’altres per controlar-ne els continguts i els accessos).
3- No permetis mai, que tu, la teva família o qualsevol que coneixis, mai s’uneixin als mititars.
Boicotejar els exèrcits. Són una institució obsoleta, usada única i exclusivament per mantenir un establiment que ha deixat de ser rellevant. (el poder del capital). Els soldats de l’ONU i altres, treballen per corporacions, no per la gent.
La propaganda ens força a creure que la guerra és natural i que els militars són una institució honorable…
4- Deixa de recolzar a les companyies energètiques. Boicoteja-les.
Si vius en una casa, surt del suministrament, investiga totes les formes possibles per fer casa teva sostenible amb energia neta, solar, heòlica y d’altres renovables. Ara són realitats de consum assequibles, considerant que els preus de les energies tradicionals no acabaran mai de pujar. A llarg plaç serà una inversió barata.
Si tens cotxe, que sigui petit i considera alguna de les moltes tecnologies com automòbils híbrids, elèctrics o aquells que funcionin amb qualsevol energia menys amb la procedent del petroli.
5- Rebutja l’actual sistema polític.
L’il·lusió de la democràcia és un insult a la nostra intel·ligència. En l’actual Sistema Monetari tal cosa no existeix, i no ha existit.
Tenim dos partits polítics, propietat del mateix grup de lobbys corporatius, que són posats als seus llocs per les corporacions amb una popularitat projectada artificialment pels seus mitjans de Desinformació.
___
I per acabar uneix-te al moviment. Hem de mobilitzar i educar a tothom sobre l’inherent corrupció de l’actual sistema mundial de la mateixa manera que l’única solució sostenible. Declarar tots els recursos naturals del planeta com l’herència comuna de tota la gent i com junts podem ser realment lliures, si el mon treballa unit enlloc de lluitar.
Però al final el canvi més important ha de succeir dintre teu.
La veritable revolució és la revolució de la consciència.
” Crec que en realitat, la veritat desarmada y l’amor incondicional, tindran l’última paraula “